Doncs això, que hem estat tot un dia separats d'ella (vam marxar de casa a les 5 del matí i vam tornar a mitjanit... no la vam veure desperta), i no us imagineu que llargues s'han fet aquestes hores!!!
Vam trobar tant a faltar aquest tracanet!!
Vam estar tot un dia sense sentir això....
5 comentaris:
Nena és genial aquest riure que té la teva filla, la nostra també té un riure encomanadis. A més és una de les coses que no canviaries per res del món. Almenys jo, veure la nineta dels meus riure tant innocentment.
Petons.
jijiji jajaja jejejej com s'encomana!!!!! (m'agradaria veure què li feieu per darrere la càmera per fer-la riure d'aquesta manera...).
I on ereu, pendons????!!!!
Petonassus,
com riu la catxonda!!!!
m'encanta aquest riure, ets capaç de no riure quan la sents?
je je, gràcies pels piropus....
vam anar a mdrid per feina, un puja i baixa d'un dia maratonià...
i bruna... no me'n puc estar de riure quan fa això...
quina canya de filla que tens!
Sí q s'encomana, sí... jejeje
Publica un comentari a l'entrada