dilluns, 4 de febrer de 2008

Orgull de papes...

Ahir vam anar a dinar a fora, i vam tornar a casa amb molts quilos de més.
Però no perque ens afartéssim de menjar (que també!) sinò perque ens van arribar a dir tantes coses maques de la Clàudia en un espai de 2 hores que no cabiem dins els nostres abrics!!!
Va dinar amb nosaltres, com una nena gran (es va fotre un plat enorme de brandada de bacallà, i de postres mig recuit amb mel... i abans s'havia menjat totes les galetes salades que et posen a l'aperitiu, que nosaltres no em vam tastar ni una!!), i es va portar molt bé. Jugava amb les seves cosetes sobre la taula, feia gracietes als cambrers i va fer que socialitzéssim amb els veins de taula, perque no deixava de fer-los moneries i cridar-los... Cap al final ja estava cansadeta i la vam baixar de la trona, però es va comportar: anava a cridar als de les altres taules per dir-los que ja era lliure i rèia com una boja!!
Quan marxavem, una dona ens va felicitar, perque deia que no se n'havia adonat que hi havia un nen petit fins uns minuts abans que l'havia vist que saludava a tota la gent del menjador...(fent amics la Clàudia, mai se sap...)
Total, que vam sortir del restaurant ben estarrufats!!!! Aiiissss...orgull de papes!!!!

1 comentari:

MaryMoon ha dit...

un pitet de mida papes, sisplauuuuu!!! o, ja posats, que en siguin tres o quatre, que els tiets postissos també babejarem una estona amb la Clàudia :)