dilluns, 4 de febrer de 2008

1er any (I): La tornada a casa

Amb el títol de "1er Any" escriurem les vivències més importants que hem viscut en el primer any de vida de la Clàudia, el nostre primer any de papes, el primer any com a familia. Ho fem perque ens agrada recordar-ho, ho veiem taaan lluny ja... és increïble! I també per explicar-vos les nostres sensacions, les nostres experiències, encerts i errors com a "pares novells". Mai se sap... potser us podrà servir com a ajuda, je, je.

La Clàudia va néixer la matinada del divendres 14 de juliol de 2006, després d'un part preciós, intens, màgic... i d'una episiotomia enooooorme!!! (pels neòfits: l'episiotomia és el tall que fan a la mare per "ajudar" a que el nadó surti més fàcilment. Jo ho trobo molt discutible , i espero que en el proper part no l'hagi de patir perque sí, com passa avui en dia)
El diumenge ja erem a casa, i allà començava realment la nostra nova vida. És en aquest moment, quan ens trobem els tres a casa, que ens n'adonem de com canviarà tot a partir d'ara. Ja no som dos, tenim amb nosaltres una petitona que ens necessita, que depèn totalment de nosaltres i que farà que ja no sapiguem viure sense ella.
El primer mes va ser durillo, costa adaptar-se els uns als altres: nits, pit, plors, còlics, son, malestar, incerteses, dubtes...
Però tot valia la pena, treiem l'energia d'on fos.
Ens podiem passar hores mirant-la: "ui, mira! sembla que somriu!", "carinyo, m'està mirant!", "ooooi, em reconeix!"...i així tooot el dia!!
Diuen que quan neix un nadó neixen tres persones: un fill, un pare i una mare. És veritat, però no és fins que et trobes a casa que ho assimiles, i el pas del temps t'ho confirma.