Sí que és ben veritat la frase. I crec que amb la Clàudia i en Jordi és així des del mateix moment en què va néixer, que la Clàudia ens va mirar amb aquells ullarros ben oberts.
La Clàudia ara mateix pateix una "papitis aguda" increïblement angoixant. Per ella i per mi, perque passar de ser la primera, la única, la "masmejor", a ser la segona.... una no està acostumada!
Si estem soles ella i jo, cap problema, diem que em suporta. Ara, que com hi hagi el seu pare a prop, a mi ni em caga!
Això sí, ell ben content i bavejant!!!
Us penjo la primera foto de la Clàudia i el seu papa junts, quan ella només tenia mitja hora de vida, i encara erem a la sala de parts.
3 comentaris:
De debó, està molt emparada, ho vaig veure ehir, pero mira agafat-ho com el que és, una etapa diferent i aprofita't una mica de la situació per "desconectar una micona" que també va bé. Ja girarà la truita!! Per cert a tots els que llegiu aquest blog, a part dels papes que els hi cau la bava cada vegada que diu una nova palaula, jo també m'hi apunto...
Ehir em va cridar per el meu nom en el seu idioma, Ioia. Com que ja fa molts anys que no tinc petits a casa, aquestes coses et fan "una iiilu". Aquesta Pruna és sávia nova que ens ha renovat a tota la familia!! Petonassos
siiii.... apa que el dia que avm estar nosaltres dinant a Figueres tenia molts de problemes amb la mama.... Amaaaaaaaaa per aquí, Ammmmmaaaaaa per allà..... :-D
Aquestes coses passen, però mira s'ha d'aprofitar quan volen estar amb el papa, almenys així pots aprofitar una mica i fer coses que amb la nena no pots fer.
Apa, que això li durarà poc, ja ho veuràs.
Petons reina.
Publica un comentari a l'entrada