Ahir la Júlia, la filla de la meva amiga Núria, va fer un anyet (Felicitats als tres!).Bufff... com passa el temps!!!!
Aquest estiu passat, quan la Clàudia va fer l'any, vaig viure les mateixes emocions que deu haver viscut la Núria aquests dies: el record del naixement, l'alegria de veure-la créixer, el fet d'adonar-me que ja ha passat un any, que ja camina, que es fa gran...
Van ser uns dies molt intensos perque a més feia pocs dies que l'haviem batejat, i que van fer-me adonar de com aquest petit trastet ha canviat la nostra vida.
Ha canviat la vida d'en Jordi i la meva com a individus: ara som pares, ja no som "jo, la Maia" o "jo, en Jordi", ara som NOSALTRES, sempre ho serem.
Ha canviat la nostra vida com a parella: sí, en Jordi i jo som parella, i ho serem sempre, però ara som una FAMILIA, amb tot el que comporta.
Ha canviat la nostra vida com a fills: ara, essent pares, comprenem moltes coses, actituds, pensaments, que abans no podiem arribar a entendre, perque ens faltava un punt de vista, que ara tenim (molt primitiu, perque estem tot just al començament de la nostra vida de pares).
En definitiva, la Clàudia ha canviat la nostra percepció de la vida... ÉS MOLT MILLOR AMB ELLA!!!
1 comentari:
Ostres nena, això no es fa, gairebé em cau la llagrimeta quan he llegit el teu comentari sobre nosaltres i l'aniversari de la nostra petitona.
Realment has descrit totes les emocions juntes que sento aquests dies.
I si voleu venir dissabte a la tarda la festa és a les 17:00h. a casa nostra.
Merci per tot.
Publica un comentari a l'entrada