diumenge, 22 de juliol del 2012

Per tu ploro, Empordà.

S'està cremant la meva terra...
No tinc paraules, només el cor encongit i llàgrimes que rodolen cara avall i que voldria que poguéssin ajudar a apagar el foc...

Foto de Creatius Independents

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Estic escoltant tota l'estona Catalunya Informació i només faig que desitjar que s'aturi el vent, que es faci més humit... A veure si els bombers poden treballar amb tots els mitjans...

Joan ha dit...

El meu país és tant petit que quan el sol se'n va a dormir mai esta prou segur d'haver-lo vist.
M'estimo la meva terra i esta vist que me la volen prendre per lo criminal i per decret.
Penjats dels ous i al mig del foc els fill/es de puta que cremen el nostre petit paradís.
Com jo vaig intentar fer dissabte sisplau camineu, correu, foteu com vulgueu però tots cap a l'anhelada llibertat.
Visca Catalunya!!!!

santiristol ha dit...

LES TOMBES FLAMEJANTS - Bonaventura Gasol

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.

McAbeu ha dit...

S'està cremant la nostra terra. Els que vivim a l'altre extrem de Catalunya també ens mirem aquesta desgràcia amb el cor encongit i amb la mateixa impotència. Ànims MAIA!!