De tornada...

(aviso, serà un post llarg...)

Primer de tot em vull disculpar.
He deixat el blog abandonat durant un any, però no us penseu que ha sigut fàcil fer-ho. Els motius van ser molts, però la manca de temps i un xic de desgana són els que més van pesar.
Fa un any vaig tornar a treballar fora de casa. Només els matins, però començant molt aviat i plegant amb el temps just per anar a buscar en Lluc a la llar i mitja hora després a la Clàudia a l'escola. Els horaris escolars no han ajudat gaire a fer les coses fàcils, ja que una hora i mitja de classes no dóna per gaire res. Pensareu que les tardes les tenia lliures, sí, però entre cosir encàrrecs, portar la Clàudia a música, arreglar la casa i fer coses junts, doncs la veritat, em faltaven hores.
Em vaig aficionar a facebook, on coincideixo amb alguns de vosaltres, perque és immediat i sintètic. Amb poques paraules i fotos puc explicar com em sento, el que estem fent, com creixen els nens... Escriure un blog, ho sabeu molt bé, exigeix temps, almenys a mi me n'exigeix. I no en tenia. (no us penseu que ara en tinc gaire, la veritat, però l'enyor i les novetats han pogut més, jeje)

Us he comentat que cosir encàrrecs em pren molt de temps. Sí, la petita aventura costurera va prou bé, encara que necessitaria més temps per fer-la anar millor, o si més no, no treballar fora de casa. Però vaig fent. Alguna fira, canvis en la botiga, molta publicitat al facebook i sobretot el boca-orella m'estan ajudant a anar fent cosetes, la majoria per encàrrec. Em vaig haver de canviar la màquina de cosir, perque la primera va petar el motor... amb això ja us dic...
Ara la botiga la tinc en una plataforma artesana molt xula, que es diu KEBONIKA.
L'altra encara hi és, però també mig abandonada perque no té les eines que necessito... quan tingui peles miraré de fer-me'n fer una de ben maca i útil.

I els nens... aix, aquestes dues fieres...
La Clàudia és tota una senyoreta. Li encanta l'escola, aquest any ha començat a anar a música i el curs vinent començarà a aprendre a tocar la flauta travessera (escollit per ella), és bona minyona, mimosa i petonera.
En Lluc és un trasto. Rebec però simpatiquíssim. Té unes sortides impressionants. Xerra pels descosits, no para mai quiet, és un "cul d'en Jaumet" i te'l menjaries. Té molt de caràcter però és un sol.

I ara, la sorpresa:

El futur cinquè membre de la familia

Naixerà a mitjans de desembre i ens convertirà en familia nombrosa. No cal que us digui que estem mooooolt feliços (igual que espantats, la veritat) i que els nens tenen moltes ganes de veure'l ja. Encara no sabem què és, a final de mes us resoldré la incògnita.

Per avui prou, ja us explicaré més aquests propers dies, que si no agafareu un empatx! :-D