dissabte, 29 de gener del 2011

I encara resulta que sóc jo la insolidària...

Aviso: vinc un xic emprenyada, o sigui pot ser que barregi conceptes que potser no haurien d'estar dins el mateix sac, però que serveixen per explicar com em sento.
Són dos fets reals, que m'han passat en pocs dies, i ja en començo a tenir la pipa plena.

Antecedents:
La meva ciutat té força immigrants.
A l'escola de la nena, hi ha nens catalans, marroquins, subsaharians, sud-americans i romanesos.
Al nostre barri hi convivim gent de diferents ètnies, cultures, religions i llengües.
Visc en un bloc de pisos on, de divuit families, només tres parlem català dins de casa i deu el parlem entre nosaltres quan ens trobem.
I no tenim cap problema (almenys cap de gros, de moment)

Cas A
El pis de sobre el nostre és de lloguer, i hi han viscut dominicans, xinesos, una familia desestructurada i una parella de noviets, des que vivim aquí. Els problemes de sempre: sorolls, crits i música, però sempre hem trobat una solució.
Fa un mes que hi ha vingut a viure una parella, ella dominicana i ell gitano, amb el seu fill que deu tenir tres anys i que crec, pel rebombori que escolto durant el dia, que no està escolaritzat encara.
Problemes?
Només dos: el dia que van arribar, que fins la una de la matinada van estar movent mobles, i el nen, que és un trasto i es passa el dia i la nit (fins ben bé les onze, els dies de cada dia) corrent, saltant, llençant coses a terra, xisclant i plorant.
Res a dir, és un nen... potser hauria de parlar amb els pares perque a una certa hora no el deixin fer segons quines coses, ja que em desperta els nens que a les 9 se'n van a dormir, però en fi...

Doncs resulta que m'haig de sentir a dir un munt d'imbecilitats, quan comento amb una persona aliena al bloc de pisos, que potser cridarem la policia municipal perque vinguin a fer una ullada, ja que hem descobert que aquests veïns no tenen contador elèctric i han fet un pont o com es digui per agafar l'electricitat del contador de l'ascensor.
Que si "clar, com que són immigrants, ja estem corrent a cridar la policia...", que si "pobres, mira que ets insolidària..", que si "no fan res de mal, almenys no roben...".
Vés a cagar! (perdoneu l'expressió)
Que jo també vaig malament de peles però no estafo a ningú!
Perque això que fan és estafar: ells fan servir l'electricitat que volen (penseu que aquests pisos ho tenen tot elèctric: llum, calefacció i aigua... i estem en ple hivern) i ja pagarà la comunitat!

Si un veí que és lampista no se n'hagués adonat per casualitat, a saber... perque a l'administrador de la finca tant se li'n fot si paguem 100 ó 500 d'ascensor, i així, els burros dels propietaris dels altres pisos haguéssim anat pagant...
De qui és la culpa? Del propietari o dels inquilins? Ni idea, però el que hi ha és això i s'ha de solucionar.
Però clar, com que no tenen la pell clara, no parlen català i sembla que tenen pocs calers (però lloguen un pis que fins fa poc estava a 600 euros al mes), sóc una insolidaria i una mala persona...
A la merda, home!

Cas B
Ahir surto del supermercat, i estic carregant el cotxe.
He pagat amb targeta i el carro no porta moneda de veritat, sinò un clauer d'aquells que imiten la moneda.
Se m'acosta una noia negra (és una definició empírica... podria dir "fosca" però no m'agrada, i dir que és "de color" em sembla una estupidesa, perque tots som de color... o sigui que parlo de persones negres amb tota normalitat i sense cap incís pejoratiu ni res d'això)
Al que anava, se m'acosta una noia negra amb UN paquet de mocadors de paper, i res més a la mà.
Em diu "por favor, por favor... una moneda" i m'ensenya el paquet de mocadors.
Li dic que no porto diners a sobre, que vaig amb la targeta i el carro no porta monedes.
La noia es queda i insisteix.
Quan veu que estic carregant tovalloletes per bebé i pijamets, em diu "yo hijos... pequeños... hambre".
Me la miro i li dic "vale" i agafo un pot de cigrons de la bossa i li dono.
Em mira, es mira els cigrons, gira cua i se'n va.
I jo com una imbècil amb el pot de cigrons a la mà.

Però sóc insolidària, perque als veïns immigrants els vull treure la llum i a la noia negra no li he volgut donar diners...

En fi, bona merda de món és aquest, en el qual ni uns ni altres fem res bé.

6 comentaris:

Garbí24 ha dit...

de fet ets una insolidarària... perquè per ser solidaria hauries d'agafar les aliquetes i tallar els fils del veí per que no continui robant la llum de la comunitat i així series solidaria amb la comunitat.
en l'altre cas no hauries d'oferir res de res, perquè ja be prou que part dels nostres imposts van amb aquesta gent i així series solidaria amb la gent que paguem religiosament tot el que ens diuen.
El pot de cigrons pel cap també es una opció, però no vull ser violent.
Molt bon cap de setmana solidari

Kudifamily ha dit...

jeje, almenys m'has fet riure!!!
Això de les aliquetes ja ho havíem pensat, però ens han avisat que si ho féssim encara ens podrien denunciar... ells i la companyia elèctrica!!! de bojos...
Molt bon cap de setmana a tu també!!!

McAbeu ha dit...

El que està clar és que els teus veïns de dalt són uns lladres i això també és una definició empírica que no té res a veure ni amb el seu color de pell ni amb la llengua que parlen.
I la solució és clara, li has de dir a aquella persona tan solidària que et titlla a tu d'insolidària que es faci càrrec de les despeses. Clar que aleshores segur que si li passarà de cop tanta solidaritat, és molt fàcil ser solidari quan els problemes els tenen els altres.
Parlant una mica més seriosament, et diré que teniu mala peça al teler és molt difícil (i molt llarg) d'arreglar un cas així.

I en quant al segon cas, potser faig pagar a justs per pecadors, però jo ja fa molt de temps que vaig decidir no donar res a la gent que demana pel carrer.

Assumpta ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que diu en MAC, el primer cas és un robatori amb totes les de la llei, o sigui que la comunitat ha de denunciar a aquest lladre. Quina barra!!

En el segon cas, jo abans era de donar a gairebé tothom que em demanava... A mida que la meva situació econòmica també s'ha vist afectada per la crisi, doncs he hagut d'anar reduint jo també i, com ja fem el que podem per col·laborar amb Càritas, doncs penso que si algú necessita ajut de veritat, pot anar allí i allí fan el que poden i més (perquè actualment és terrible, terrible la situació) per mirar d'ajudar tothom que ho necessita.

El problema és que no saps qui passa per un mal moment de veritat i qui no. Estic segura que si aquesta noia hagués tingut gana, hagués agafat el pot de cigrons i hagués marxat donant les gràcies.

Per aquí el barri, hi ha un home baixet i grassó que pel matí arriba amb cotxe "descarrega" unes gitanes romaneses que es posen a demanar... Al migdia les recull... És un muntatge? Un negoci?...

Fa uns mesos, unes monges d'una residència d'avis es van posar a la sortida del Mercadona demanant a la gent si els podien ajudar amb algun producte. Ara no me'n recordo, crec que era llet, oli i galetes. Res de diners. I la gent va col·laborar molt! En Josep Lluís els hi va comprar llet i galetes.

A la meva parròquia aquest hivern s'ha recollit oli... Hem aconseguit més de 500 litres (tot és per Càritas) i s'han d'anar repartint amb seny... vigilant, controlant...

Qui vol ser solidari, té llocs on poder ser-ho. Jo penso que tu vas actuar molt bé :-)

Mireia ha dit...

Els teus veïns són uns lladres, i deixa estar els que fan discursos fàcils. Aquí els deures i els drets són per tothom igual, i robar està malament siguis d’aquí o vinguis de fora.
Pel que fa al segon cas , ja és més complicat. Jo no segueixo un criteri clar, hi ha dies que dono altres que no. Tot i així, sovint no tinc clar que la persona ho necessiti però prefereixo pecar d’ingènua i tenir la consciència tranquil•la.

anna ha dit...

I a part de tot el que s'ha dit aquí, hi ha un tema d'infracció de lleis i normatives. No es pot modificar la instal·lació elèctrica d'un edifici, especialment la part d'instal·lació comuna i de serveis comuns, ja que la aquesta respon a un projecte, a uns permisos, inspeccions... La instal·lació obté permís quan es verifica que compleix les normatives, i que per tant, és segura. Qualsevol modificació de la instal·lació, implica refer el procés. I la companyia elèctrica, pot posar-vos problemes si se n'adona. I al final, tots els propietaris sou responsables de la conservació de la instal·lació en bon estat.
Per mi, això no és un tema de solidaritat o no, és un tema d'incompliment de normatives vigents.
Espero que ho pugueu solucionar!