dijous, 2 de desembre de 2010

Foscor...

... dins el meu cor.


Dos anys i encara no entra llum a la tenebra que em vas deixar.
Et trobo tant a faltar, que ja ni escriure el que sento puc fer.

Et vas emportar un bocí de la meva felicitat.

Si pogués tornar enrera...

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Suposo que sobren totes les paraules, però et volia deixar una abraçada...

garbi24 ha dit...

Valentia, bons records i sigues feliç que és el que ell voldria.
Una abraçada.....

Joan ha dit...

Hola guapa, ja se que per a nosaltres el 2 de desembre ha estat un motiu d'immensa alegria. Sento no haver recordat per això que just aquest mateix dia de fa dos anys era com tu molt bé dius moment de foscor per a tu i la teva familia.
Encara que t'arribi tard, una fortissima abraçada familia.
Els amics estem a les bones i a les dolentes, per tant... no fa falta que hi afegeixi ni una sola paraula més.

sargantana ha dit...

hi han dies mes complicats que d'altres, pero no oblidis sonriure mai
una abraçada