dimarts, 14 de desembre de 2010

18


Mesos, no anys!
I la mama ja comença a intuïr com en seré de trasto!

Com sóc?
Doncs ja tinc moltes dentetes, tinc el cabell molt fi i d'un color no gaire ben definit encara (entre pèl-roig, ros i castany molt clar), sóc molt alt, tot just ara començo a dir paraules amb sentit i la teta no la perdono, ni de nits ni de dies!
M'encanten els cables i els endolls, pintar (sobre qualsevol superfície, no tinc manies), escombrar i participar en qualsevol joc que estigui fent la meva germana.
Tinc un sisè sentit pel perill... no per defugir-ne sinò per trobar-ne! Els papes han d'estar constantment vigilant-me, i quan no em senten ja em busquen.
Tinc una facilitat innata per plorar, i una mala llet formidable, dues característiques que posen els pèls de punta als papes. Però ho compenso amb un somriure encisador, unes rialles encomanadisses i uns dolços petonets que fonen la mama i el papa.

5 comentaris:

McAbeu ha dit...

Una molt bona definició de tu mateix, Lluc... la teva mare no l'hauria feta millor. :-DD

Felicitats pels 18 mesos i vigila amb els endolls!! :-)

sànset i utnoa ha dit...

Felicitats Lluc! ets un noi estupendu!!

petonets a tots

Utnoa

garbi24 ha dit...

pobres papes....el que els hi espera no els hi expliques?

Assumpta ha dit...

"... i m'assemblo molt al papa"

(És que t'ho havies deixat, Lluc... hehehe)

MOLTES FELICITATS, TRASTUUU!! :-))

Manah-manah ha dit...

...i quan en Hulk desperta...