Segur que haureu notat que últimament no escric tant com abans (i tampoc comento als vostres blogs).
És per manca de temps, no de ganes.
I la veritat és que ho trobo a faltar...
Els que em seguiu pel Facebook ja sabeu que just després d'arribar d'Italia vaig tenir en Lluc malalt amb angines, o sigui que al cansanci acumulat pel viatge s'hi va sumar el de cuidar del petit guerrer enfebrat i inapetent (però tot el dia enganxat al pit)
A part d'això, també em passa que estic enfeinada en alguns projectes.
Uns són petits i casolans, com aquests tres:
Això que veieu es convertirà en un calendari d'advent, un joc de memòria (un "memo") i un quilt de descoberta, respectivament. (i espero tenir-ho tot acabat per Nadal)
L'altre projecte que tinc entre mans és igualment casolà, però un xic més gran i complicat, i m'il·lusiona molt (... també m'ocupa molt de temps, ara com ara).
No us el vull explicar encara, però us deixo un tastet.
Per cert, en Lluc ja està bé, per menjar-se'l!
I la Clàudia... aaai, la Clàudia que se'm fa gran...
Us deixo un parell de fotos i així els veieu, que fa temps que no us els poso:
La Clàudia el dia de la Castanyada
En Lluc (de l'Atleti, jeje) dins d'una capsa, cosa que fa sovint...
Molts petons per tothom!!!
4 comentaris:
Nosaltres també et trobem a faltar però entenem que és per causes de força major. I ja veiem que aquestes causes són cada vegada més "majors" i més "guapes". :-))
Ves fent al teu ritme, i quan puguis ens anem llegint per aquí i pel Face. :-)****
Mai hi ha temps per tot, i lo primer és lo primer!
I pel que veig fas moltes coses!
Ja ens explicaràs això del calendari d'advent, a mi me'n van regalar un l'any passat i no sé molt bé com va.
Estan molt guapos els teus fills!
Oooooooooh la CLÀUDIA!! quina senyoreta tan preciosa... mare meva, com pot ser? :-))
Em fa gràcia en Lluc dins d'una capsa hehe... i si ho fa sovint, vigila que no el regaleu!! :-P
Suposo que quan ho tinguis tot acabat ens ho ensenyaràs, no?
A veure si ho encerto... el projecte secret és un arbre de Nadal? (per dir alguna cosa, clar... és que m'ha semblat com si anés "per pisos")
Passo a saludar-te després d'un temps d'absència també... Ostres i quins nens tant guapos (si que se't fan grans, i tant!) i enhorabona pels projectes, són les petites coses les que ens empenyen cada dia a tirar endavant. Salut!
Publica un comentari a l'entrada