dimarts, 5 d’octubre del 2010

El que m'estic perdent... (o no)

Ara que ja fa més de quinze mesos que dono el pit a en Lluc, els "consells desinteressats" enfront la lactància per part de persones que m'envolten són cada vegada més constants.

A part de les frases típiques del tipus "ara ja has complert" o "ja no li cal", n'hi ha dues que m'emprenyen especialment: una és "aquest nen es viciarà", i l'altra "és que t'estàs perdent moltes coses".

Anem a pams.

El tema del vici em treu un xic de polleguera, perque segons el personal que em diu la frase, tot el que faci en la criança dels meus fills i que no segueixi unes convencions molt discutibles és motiu de vici: si dormen amb nosaltres els estem viciant, si els agafo en braços també, si no els deixo plorar gaire estona també... i així amb tot.
Amb aquesta visió, està claríssim que segons ells el meu fill serà un viciós de la teta!
Cal dir que moltes d'aquestes persones són les que ens deien que no podriem treure mai a la Clàudia de la nostra habitació, que mai voldria dormir sola, pintant-nos un panorama a mig camí entre la tragèdia i la catàstrofe psico-social... i en aquests moments la Clàudia dorm, com des de fa més d'un any, al seu llit i a la seva habitació.
Però bé, tot són maneres de pensar i de criar, i ningú té la veritat absoluta.

L'altre frase, la que em diu la gent que considera que m'estic perdent alguna o moltes coses pel fet de no haver deslletat encara el meu fill petit ... també és discutible.
És cert que fa quinze mesos que no surto de nit fins tard. Però no ho trobo pas tant a faltar... de fet, ja ni em vé de gust.
És cert que potser faig (fem) menys vida social. Però és que ja som asocials de mena, nosaltres: ens fem amb poqueta gent, normalment la que no ens critica el fet que no sortim, i normalment aquesta gent vé a casa a passar una bona estona amb els quatre, perque entén el nostre tarannà.
És cert que tinc menys temps per tot. Però aquí hi intervenen més factors que no només la lactància...
Sí, ... potser sí...
Segons com la gent s'ho miri, potser m'estic perdent alguna cosa.

Però jo prefereixo pensar que amb tot això, jo no m'estic perdent res... al contrari, estic guanyant molt!

9 comentaris:

onavis ha dit...

Jo també parlava d'aquest tema l'altre dia.
Entenc el que dius i també estic disfrutant a tope d'aquest temps en que li dóno el pit a la meva filla.
Però jo sí entenc una mica als que pensen que ja hem fet molt. Perquè realment estem fent molt!! Lo millor pels nostres fills. I quinze mesos està molt bé. I 11 també. I 23 també. El que vulgui la mare.
El que molesta és que la gent et digui tonteries com les del "vici", això sí que no té cap sentit!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Ui, la gent obre la boca per ficar-se a casa dels altres amb una alegria....
No entenc el concepte de "perdre's alguna cosa pel fet de donar el pit a en Lluc". Que et té tancada a casa tot el dia? Que estàs estacada i no et pots moure? No veig l'inconvenient de donar el pit a un fill, tingui 3 mesos o 15...

sànset i utnoa ha dit...

La teva conclusió és encertadíssima. I qui no ho cregui així... dos pedres!

*Sànset*

Garbí24 ha dit...

La gent te raó amb el vici, jo vaig mamar molt de temps i encara ara em tira molt....;).
Fes el que et vingui de gust i els altres que si posin fulles que a la fi i al cap estàs fent ús de tot el que és teu.

Gemma ha dit...

el meu també és carn de canyó... serà un viciós, un emmarat, un consentit... podriem anar buscant ofertes de psicolegs, potser ens fan un bon preu si hi portem unes quantes criatures destrossades! ;-)

(feia temps que no passava pel teu blog guapa, m'alegro de veure-us!)

Unknown ha dit...

Maia, ¡¡ VIVA EL VICIO !!
No puedo evitar poner algún corte que soltar a quien pregunte necedades del estilo:

"¿Aún le das el pecho a Lluc?"

- Sí, la leche de vaca es para los terneros.

- Sí, quiero que pase de chupar las mías a chupar las de su novia. Total, !lo hace por vicio!

- Sí, es que he perdido el chupete.

- Sí, es el mejor alimento que existe, ¿¿¿tú no se lo diste a tus hijos???

- Sí, es muy pequeño todavía

- Sí, hoy es día par. Los impares le doy bocadillo de jamón.

- Clarooo, ¿por qué lo preguntas?

- Sí, hasta que se case, mira si tiene tiempo...

- Sí, ¡¡le doy hasta por la noche!! Es una pasada, ¿verdad? sentir a tu nene tan cerca...

- Sí, es que en mi casa nadie más quiere sacarme toda esta leche que tengo.

- Sí, es que como hay tantas madres que no tienen leche, para una que tiene, ¡¡habrá que aprovecharlo!!

- Sí, y que follón. El pediatra me ha dicho que ya le puedo dar Cacaolat y yo todo el día comiendo chocolate... no sé que haré cuando me pida un capuccino, saltar?

- Sí, ¿tú conoces algún adulto que compre leche en polvo?

- Sí, y tú al tuyo, ¿le sigues dando macarrones? (- Claro que le doy macarrones, por qué lo dices?) Ah, no sé, ¿no hablábamos de comida?

- Uy, tengo para él y hasta para mí misma. ¡¡¡No veas lo buenos que me quedan los cortados!!! Mucho mejor que la leche de vaca, dónde va a parar.

- Sí, me cansé de darle tantos biberones.

- ¿Es que no lo ves?

- Sí, era eso o galletas, porque yo de cocinar ni idea (- pero si preparar un biberón es muy fácil!) Ah, no lo sabía...

- Sí, pero tranquila, cuando se me acabe la leche ¡ya no le doy más!

- Sí, así nos daban la ayuda de 600 euros al año. (- ¿¡¿dan una ayuda por dar el pecho?!?) Bueno, es lo que te ahorras en leche artificial...

- Uy, cuánta envidia en el ambiente...¿a tí no te dieron teta?? Claro, eso explica muchas cosas...

- Sí, es que yo le doy leche humana porque quiero que sea una persona. A ti te dieron leche de vaca ¿verdad?

- Sí, (- Pues no debe ser muy bueno...), ah, ¿que sabes mas que la OMS? Pues qué bien tener a alguien tan informad@ cerca.

- Claro, ¿no lo sabes? ¡¡para un niño tomar leche es fundamental!!

- Y la que me saco en el curro se la doy a Claudia con Cola-cao

- Sí, y el día que quiera que chupe plástico ya me operaré las tetas.

- Sí, yo no me complico la vida con biberones.

- Sí, es que soy demasiado vaga para hacer biberones

- Es que como soy pobre, mejor le doy pecho que me sale gratis.

- Es que es muy cansado y sacrificado dar biberones.

- Sí, es que está muy buena mi leche. ¿Quieres probar?

- Uy, ¡¡no!! ¡¡Ya lo saca y coge el solito!!

- Síííí... y no veas que gustorrrrrrrrrrrrrrr....

- Pues sí, le ha quitado el juguete preferido a su papi

- Sí, aún lo crío yo

- ¿Tú crees que tiene cara de que le haga falta algo más?

- Con lo que me ha costado que se coja este no se suelta NUNCAAA (y porque la niña no quiere que si no... los dos a la vez)

- ¡¡Si!! ¡¡Nos encanta!!

- Sí, con lo buena que está y lo a gustito que se duerme pegadita al pecho de mamá.

- Sí, es que yo las tetas las tengo para algo más que para lucir escote

- Sí, le dare teta hasta que alguna de las dos se aburra, o ella o yo

- Sí, y tú tan grande y aún preguntando tonterías...

- ¿Mis tetas te preocupan?

- Sí, y si en la Universidad tienen sala de lactancia, ¡¡para mi no será un problema darle a esa edad!!

- Sí, ahora dar el pecho es lo más, que en EE.UU. no hay médico que no lo recomiende, y mínimo hasta los 2 años.

- Pues, ¿para qué tengo tetas?

- Y lo que te rondaré Morena

- Sí, es que otra cosa no, pero tengo muy buena leche, no como otras

- Sí, y después pienso hacerme ama de cría

- Sí, pero es que mi leche, fíjate tú, sí le alimentaba

HAHAHA

sargantana ha dit...

quina foto mes bonica!!!

avui..despres de molt de temps aixo em funciona i puc viisitar.vos
tinc el mono...osigui que vai a fer un tomb per aqui a veure si em poso al dia

cuideu.vos molt
mil petons!!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jimena, me encanta: - Sí, es que yo le doy leche humana porque quiero que sea una persona. A ti te dieron leche de vaca ¿verdad?

(de esos hay muchos...)

asd ha dit...

ostres com em molesta la gent. 21 dies a casa i m'he adonat que realment la gent es fica a tot arreu. Guapa disfruta que son dos dies!