divendres, 29 d’octubre de 2010

Crònica telegràfica d'unes mini-vacances en familia

Matinada de dimecres:
- Jugar al tetris al maleter d'un Note deixat, per encabir-hi maleta, jaquetes, bosses, nevera, regals i marranxa de 20l de gasoil per si de cas (culló amb les vagues dels gavatxos, no podiem enganxar una vaga de treballadors d'autopistes, no... almenys no pagariem peatges).
- Agafar els nens que estaven dormint i posar-los a les cadiretes: sí, "estaven", en passat, perque ara resulta que a les quatre de la matinada es desperten més frescos que unes roses... No vam dir de fer la meitat del viatge de nits per estar tranquils mentre dormien??? Aaaahhh, això ja no és un bon presagi!

Dimecres:
- Viatge tranquil per part del temps, trànsit i vagues gavatxes, però increïblement lent gràcies als dos petardos dels seients posteriors (però no havien de dormiiiiir????)
- Arribar a Milà (bé, a un poble del costat) després de 13 hores de viatge. Noti's que el normal és fer-ho en 8-9 hores.
- Sort de la familia, que ens està esperant!!!

Dijous, divendres, dissabte i diumenge:
- Menjar, riure, xerrar, ajudar, aprendre... estar amb els que ens estimem i que només ho podem fer de lluny.
- Fer una visita a la meva nonna, que fa tres anys que no veig. Aguantar-me les llàgrimes fins a sortir de la residència on la tracten per la seva demència senil. Veure-la com s'ha convertit en poqueta cosa, petita i desgastada, però entreveure encara aquelles espurnes als ulls. Saber que està contenta perque m'ha reconegut, tot i no recordar el meu nom i de qui sóc filla, però està segura que sóc la seva néta que viu lluny. Plorar i plorar, al cotxe, tot i saber que allà és on millor pot estar, perque a casa patia moltíssim i ens feia patir.
- Menjar, riure, xerrar, ajudar, aprendre... gaudir de la familia que no tinc al meu costat físicament la resta de l'any

Matinada de dilluns:
- Jugar al tetris al maleter d'un Note deixat, sota la pluja llombarda, per encabir-hi maleta, jaquetes, bosses, nevera, regals i marranxa de 20l de gasoil (encara plena, perque resulta que la situació gairebé de guerra a tot el país veí descrita pels mitjans espanyols no era tal... culló amb els mitjans!).
- Agafar els nens que estaven dormint i posar-los a les cadiretes: sí, "estaven", en passat, perque ara resulta que a les quatre de la matinada es desperten més frescos que unes roses... Em resulta familiar això... Bufff, esperem que no se'ns faci tan llarg com a l'anada...

Dilluns:
- Viatge tranquil per part dels nens, suposo que el refredat d'en Lluc i el cansanci d'aquests dies en la Clàudia són aliats nostres. En canvi el temps ens puteja: pluja contínua des de Milà fins Niça, i vent fortíssim de Marsella fins a casa. Tot i això: 11 hores!
- Bentornats a casa! Ara, a reprendre les rutines!

I sí, com us podeu imaginar, l'estat actual del papa i la mama és del de refer-nos com podem del cansanci de les vacances... ens trobareu així, més o menys...

2 comentaris:

garbi24 ha dit...

poster hagués estat millor un ryanair.....pim pam i a lloc. Això si ...val més quartos

Kudifamily ha dit...

El problema d'anar amb avió era l'haver de llogar cotxe i cadiretes... una estafa!!!!