Declaració

Quan menys el buscava, el vaig trobar.
S'havia amagat dins la pell d'un noiet de dinou anys, de mirada clara i ampli somriure, que vés a saber què va veure dins meu que tant li va agradar.
Em vaig rendir a ell, a l'amor... a tu, el meu amor... i junts vam iniciar un nou camí.

En tu vaig trobar l'amor, però també vaig anar descobrint l'amic amatent, l'amant fogós, la parella fidel, el company rialler, el suport rourenc, i el pare amorós.

En tu he trobat l'estabilitat, la passió, l'esperança i la felicitat... i el més important: hem format una familia.

Perque jo ja no sóc jo sense tu, i en el teu alè trobo el meu oxígen.
Perquè jo ja formo part de tu, i tu formes part de mi, gràcies al miracle de la natura.
Perque jo ja no sóc jo, ni tu, ni ella... jo ara sóc nosaltres, juntament amb tu i els nostres fills.
Perque jo ja no vull més de la vida, que m'està donant la felicitat de viure-la amb tu.
Perque jo ja ho tinc tot, amb tu i amb ells.

Per tot això, em sento feliç, i avui, cinc anys després d'aquell bonic dia, et torno a declarar el meu amor davant de tothom.
T'estimo.

... che bell'amore, l'amore mio...



(vaaal, potser ha quedat un post un xic nyonyo... però què voleu? l'amor és així...)