Sé que no seré gaire original, però jo us deixo aquesta "Cançó a Mahalta", una de les nou que va escriure Torres en la mort de la seva amiga Mercè Figueras, companya al sanatori on estava ingressat per una tuberculosi.
És una petita joia doble: lírica i musical, ja que anys després el genial Lluís Llach va musicar-la creant, per mi, una de les seves més boniques cançons.
CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
7 comentaris:
Val que el recordem. Però que l'homenatge sigui cada dia!
*Sànset*
Una bona tria i un bon homenatge. ;-)
Un gran poeta...
I tot i ser de la meva terra un gran desconegut per mi fins fa molt poquet.
"Tinc peresa de viure demà encara..
Més que el dolor sofert,
el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal. "
Dolorós però preciós
Una gran tria!
Per què serà que molts blogaires han coincidit en aquesta tria? Hi havia molt per escollir en Màrius Torres i a poc a poc anirà sortint. Passegeu, passegeu!
Família, els ulls em fan pampallugues de llegir poemes, jo també m'hi he posat! Gràcies per la cançó!
Publica un comentari a l'entrada