Això és el que vaig pensar fa dos dies, quan vaig decidir començar a llegir aquest llibre:
Sí, 2666 de Roberto Bolaño.
Un llibre que ja feia temps que volia llegir, però que no trobava mai (o bé esgotat, o bé aquell dia no el tenien, o bé l'anava a buscar i em sorgia algun contratemps...). Semblava ben bé que alguna cosa em frenés aquesta lectura.
Però fa dos dies, en una llibreria de nom d'instrument per comptar, buscant un llibre perque la meva tia se l'emportés cap a Itàlia, me'l vaig trobar al davant. En castellà, però ja m'anava bé.
El vaig veure, i... no portava calés, com no!
Li vaig explicar a la meva tia que aquell llibre no hi havia manera que arribés a les meves mans, mai. Que o bé jo no el trobava, o bé en Jordi s'oblidava de regalar-me'l en totes les ocasions que li insinuava.
Així que, me'l va regalar ella.
I aquí estic, contenta com un gínjol, havent llegit les notes dels hereus i esperant posar-m'hi de ple.
Avui.
M'esperen 1124 pàgines (les d'aquesta edició) plenes de... no sé ben bé de què, espero que de molt bona literatura, tal i com m'han dit els que han tingut la sort de llegir-lo.
Ara caldrà veure quan trigo, perque si bé aquest any porto un bon ritme de lectures, aquest llibre pot ser que el ralentitzi.
( heu de pensar que només tinc temps de llegir a les nits, quan poso a dormir en Lluc, mentre va mamant... i si m'enganxa el llibre, continuo, cosa que fa que perdi algunes hores de son... però s'ho val per una bona lectura )
Ja us explicaré.
Vosaltres l'heu llegit?
9 comentaris:
No l'he llegit però sens dubte el poso a la llista dels llibres per llegir, que desde que sóc mare he de fer llista, abans no em feia falta, jajajaja.
Disfruta'l!!
Dona, mentre vas llegint, fes un descans, i potdries cosir-me alguna cosa d'aquestes tan bufones, clar que amb la talla tindríem problemes, però una 42 em va bé. Pel color no tinc manies, però m'agraden els potents, blnac groc, vermell, negre...
Jejejejeje
petons als ninos!
Doncs no l'he llegit pas...
Ja ens en faràs cinc cèntims amb una ressenya!
*Sànset*
que vagi de gust
Em venen escalfreds només de pensar amb 1000 i pico pagines.....Espero que el disfrutis però :D
t'he donat un premi, passa a recollir-lo :P http://gloriadsn.blogspot.com/2010/07/be-aquest-es-el-meu-primer-premi.html
guauuau , ahi nos cuentas que tal el libro!!.
Un beso
Ostres, em guanyes!!! Jo fa dos o tres mesos vaig llegir "El Casalot" de Dickens que en té 1.118 :-)
D'aquest... doncs, la veritat... ni idea. Esperaré a veure què ens dius tu jejeje
Eeeeep, quina casualitat!!
Jo l'he d'acabar avui. I per força: demà l'haig de tronar a la biblioteca.
Llegir-lo en castellà era el més lògic, almenys per mi, ja que és l'idioma original en què es va escriure.
De moment m'està agradant, tot i que és un llibre "estrany". No sabria com definir-te'l ni dir-te ben bé perquè m'agrada. De fet son com cinc novel·les en una; cinc parts diferents amb alguns punts de connexió.
Et deixo, que vaig a a ventilar-me les últimes 50 pàgines.
A mi me'l van regalar per St. Jordi i avui pensava començar-lo... ja el comentarem!! Sort i a disfrutar-lo
Publica un comentari a l'entrada