divendres, 11 de juny del 2010

Que pesadets amb les eleccions...


Quines ganes que tinc que es facin ja les eleccions a la presidència del Barça!

I no és perque m'importi molt...
Més aviat gens...

És que n'estic ben tipa!

Ja se n'està fent un gra massa, caram.
Ni que fossin les eleccions a la presidència del país!

Trobo demencial que caaaada dia al telenotícies n'hagin de parlar, que s'organitzin debats i que a més, el dia D, el canal (públic) 3/24 en faci el seguiment en directe.

Escolteu, que a la gran majoria de catalans ens la "repampimfla" tot això.
El dilluns ens n'assabentem i ja està.

Cal tot això?
Cal que tant la televisió com la ràdio públiques en facin un seguiment tant exhaustiu?
Cal que jo estigui pagant tot això, quan ni em va ni em vé?

I no em respongueu que el Barça és més que un club, que els socis volen saber, blablabla i blablabla...
Va, home, va! Que només és això, un club de futbol!
I la seva presidència competeix només als seus socis!
O és que jo puc votar? No, veritat? Doncs no tinc perquè trobar-me el tema fins a la sopa!

Que fan el mateix amb les eleccions a la presidència de l'Espanyol a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio??
I amb les del Madrid?
Bé que hi tenen un bon nombre de socis a Catalunya...

No té aquest gran club un canal de televisió exclusiu?
Doncs que programin les eleccions del Barça les vint-i-quatre hores allà, si volen, però que no m'ho facin menjar a mi a totes hores a la televisió pública!

(i ja deixo de banda el tema de la vergonya aliena... perque si jo fos sòcia del Barça se'm caurien els elàstics de vergonya de veure com es comporten aquests sàtrapes... almenys tres d'ells...)

11 comentaris:

McAbeu ha dit...

No et diré que no tens raó en que potser en fan un gra massa a TV3 però no em comparis la importància que té el Barça a Catalunya amb la de l'Espanyol o la del Madrid. Són tres equips de futbol, és veritat però "no és lo mismo". :-)

I no t'hi enfadis, dona, que no val la pena.
Petons :-)****

Kudifamily ha dit...

Ja sé que no és el mateix, però són clubs igual, que tenen socis a catalunya igualment.
El que vull dir és que el Barça NO és cap institució, per molt que així ho vulguin considerar els seus socis. És NOMÉS un club de futbol, i ja està.

I tranqui, que no m'hi enfado pas gaire ;-)

sànset i utnoa ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu, de fet, l'altre dia vaig fer el mateix raonament...

Què hi farem! Aprofitem per sortir més al carrer i no mirar tan la TV que amb els aires d'estiu ja ve de gust!

petonets

Utnoa

sànset i utnoa ha dit...

"Futbol és futbol" que deia aquell.

I espera't, que el diumenge vindrà la ració més grossa.

Jo ho estic seguint, no perquè sigui soci, perquè m'interessa. Entec que TV3 s'està passant i està -pràcticament- arribant a comparar aquestes eleccions amb les que es faran al novembre quan, bé ho has dit, la majoria de catalans no podem votar. Estic d'acord amb tu sobre això del canal barça.

El fet però, és que la gent s'ho mira i el que interessa és l'audiència.

P.S. I estic amb el Ma: certes comparacions "duelen", jeje.

*Sànset*

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Dèiem amb en Carles que els no socis hauríem de poder votar, per la tabarra que ens estan donant...

Garbí24 ha dit...

Si ens donen la tabarra a tots hauriem de votar tots també....si no que facin els mitings al camp

Assumpta ha dit...

Uhmmmm... doncs no estic d'acord...

Com que el Barça no és cap institució? I tant que ho és!! (com també ho és l'Espanyol i el Madrid, ja que els menciones) O és que només anomenes "institució" a les polítiques? No hi ha institucions esportives, culturals...?

El Barça és una institució... i de les més importants de Catalunya... El Barça va ser la representació del catalanisme (en el sentit més ampli... no parlo pas d'independentisme ara) en èpoques en que, per cantar els Segadors podies anar a la presó.

El que ha passat ara no tornarà a passar (si tot va bé) fins d'aquí a sis anys... Caram! cada dia tenim porqueria a vessar per totes les televisions i per quinze dies de campanya tanta queixa? Doncs no ho entenc.

Visca el Barça per sempre!!!

Kudifamily ha dit...

Assumpta,
el Braça és una institució... futbolística, i ja està.
Hi ha moltes institucions a Catalunya, i moltes han defensat i representat el catalanisme durant molts d'anys, i no per això ens "taladren" amb campanyes electorals i eleccions. O és que ens han retransmès mai les eleccions d'Òmnium Cultural en directe? O ens han posat com a capçalera dels telenotícies durant quinze dies seguits la campanya electoral de l'Institut d'Estudis Catalans?
No.
Doncs el que demano jo és que se sigui una mica coherent amb el Barça i se'l tracti com el que és, un club de futbol, i no el Parlament de Catalunya.

(em sembla que aquí no ens posarem d'acord, Assumpta...)

Assumpta ha dit...

Jo prefereixo que cada sis anys ens "taladrin" amb informació sobre les eleccions a la presidència del Barça durant quinze dies (ni que fos a jornada complerta) que altres bajanades que fan per la tele...

El Barça té centenars de mils de seguidors... milions (i no exagero) per tant, tot el que passa a can Barça és notícia.

Així doncs, cada any, pel maig, m'encanta veure cròniques dels èxits esportius (m'és igual que siguin repetitives) i, quan toqui, informació a tota hora de la campanya electoral :-)

A mi no m'agrada el "Diario de Patricia" i no el miro i programes similars que no em sé ni el nom que tenen... mai a la meva vida he mirat Gran Hermano (cosa que dic sempre que puc, perquè em té ben orgullosa) però si sumes les hores de "caca televisiva" que fan programes així cada sis anys, veuràs que el que han fet de la campanya del Barça és ben poqueta cosa :-))

Per cert, el Barça no és el Parlament de Catalunya... Ara bé, estic segura que si el president del Barça o el seu entrenador demanessin a la gent que fes alguna cosa, obtindrien molt més seguiment que si ho demanés el propi Benach, president del Parlament, o el mateix Montilla, president de la Generalitat: Aquesta és la gran importància del nostre club.

Negar que el que passa a can Barça importa a la gent és no ser realista. A mi em va agradar seguir el debat de l'altre dia per TV3 :-)

I com no m'agrada crear polèmica a cap blog (no m'agrada fer-ho ni al meu, però menys al dels demés) perquè no és en absolut el meu estil... doncs ho deixo aquí.

Kudifamily ha dit...

jajaja,
el que deia, que no ens posarem mai d'acord!
I no em desagrada, eh? Ja va bé que "discutim" (si a això tan civilitzat se li pot dir discutir) per alguna cosa... sino quin avorriment!
:-D
Entenc el que dius, però la diferència crec que rau en el fet que jo sóc una culé més de "pacotilla", m'agraden els colors, però no els sento tant com tu.
;-)
Ah, i aquí pots polemitzar quan i pel que vulguis!!!
:-*

Assumpta ha dit...

Ui, és que a vegades, com quan un escriu no es veu la cara ni el to, aquestes "polèmiques" poden ser interpretades com que algú s'enfada... i això no m'agrada gens :-))

Jo els colors del Barça els porto tatuats al cor... em venen donats d'herència genètica del meu pare. El Barça és un dels meus signes d'identitat... sona bèstia, eh? ja ho puc imaginar jajaja però jo, sense el Barça no seria jo.

Quan fa uns anys vaig passar una època malalta, de les poques coses que aconseguia fer-me desconnectar i passar una estona distreta era un partit del Barça (amb victòria, clar)

Pensava que era un bitxo raro... però no... un amic meu que va estar molt malalt durant temps, ara se'n comença a sortir gràcies a Déu, li passava el mateix. Quan en parlàvem rèiem, perquè jo entenia ben bé el que ell sentia :-))

I és que a ell li havia passat el mateix que a mi, ho havia viscut des de ben petit... Jo, quan veia que el meu pare (que es passava la setmana currant en dues feines mal pagades per anar endavant, de dilluns a dissabte fins al migdia) arribava el diumenge i la seva alegria era, en tornant de Missa i després d'esmorzar, posar-se un disc de música clàssica al matí i, després, gaudir amb el Barça per la tarda, vaig entendre que la Missa, la música clàssica i el Barça eren coses bones :-)

Després, de més gran, li vaig anar posant altres valors afegits, com el fet de que les seves victòries eren un orgull pel meu país (Catalunya)... per tant, tot el que sigui blaugrana és important per a mi i se'm fa raríssim que, per quinze dies de parlar-ne a la tele, hi hagi qui digui que se li ha fet tan terrible.

El Barça no és "només" un equip de futbol... per a mi i per molta gent és més que això... molt més :-))