Un home es va dirigir a un poble on mai havia estat abans i va oferir als seus habitants 100€ per cada ase que li venguessin. Bona part de la població li va vendre els seus animals.
L'endemà va tornar i va oferir millor preu, 150€ per cada burret, i una altra part de la població va vendre els seus. I a continuació va oferir 300 euros i la resta de la gent va vendre els últims burros.
En veure que no hi havia més animals, va oferir 500€ per cada burret, donant a entendre que els compraria a la setmana següent, i va marxar.
L'endemà va enviar al seu ajudant amb els rucs que va comprar a la mateixa vila perquè oferís els burros a 400€ cada un.
Davant el possible guany de la setmana següent, tots els habitants van comprar els seus burros a 400€, i qui no tenia els diners va demanar prestat. De fet, van comprar tots els burros de la comarca.
Com era d'esperar, aquest ajudant va desaparèixer, igual que l'home, i mai més van aparèixer.
Com a resultat, el lloc va quedar ple de rucs i endeutats.
Veiem el que va passar després:
* Els que havien demanat prestat, en no vendre els rucs, no van poder pagar el préstec.
* Els que havien prestat diners es van queixar a l'ajuntament dient que si no cobraven, s'arruïnarien ells, aleshores no podrien seguir prestant i s'arruïnaria tot el poble.
* Perquè els prestadors no s'arruïnessin, l'Alcalde, en comptes de donar diners a la gent del poble per pagar els deutes, l'hi va donar als propis prestadors. Però aquests, ja cobrats gran part dels diners, no van perdonar els deutes als del poble, que van seguir igual d'endeutats.
* L'Alcalde va dilapidar el pressupost de l'Ajuntament, que va quedar també endeutat.
* Llavors va demanar diners a d'altres ajuntaments, però aquests li van dir que no podien ajudar-lo perquè, com estava a la ruïna, no podrien cobrar després el préstec.
Resultat:
* Els llestos del principi, folrats.
* Els prestadors, amb els seus guanys i un munt de gent a la qual seguiran cobrant el que els van prestar més els interessos, fins i tot apoderant-se dels ja devaluats burros amb els que mai arribaran a cobrir tot el deute.
* Molta gent arruïnada (i sense burro) per a tota la vida.
* L'Ajuntament igualment arruïnat.
Al final:
* Per solucionar tot això i salvar tot el poble, l'Ajuntament va baixar el sou als seus funcionaris.
3 comentaris:
la solució a tots els nostres problemes; que els funcionaris cobrin menys.
I molts diuen; ja us està bé, que vosaltres teniu feina segura. Això és com comparar el porc amb la velocitat. Dubto que els problemes siguin causats pels funcionaris. I, para más INRI, el sou del funcionari -habitualment- està molt per davall del que cobraria a l'empresa privada per fer les mateixes tasques.
Jo, el que faria, seria castrar als "burros". Almenys no es reproduïrien...
*Sànset*
M'ha agradat molt el conte i, no sé perquè, però diria que està basat en fets reals, no? :-P
Petons :-)****
La millor manera d'entendre la economia: exemples senzills.
Molt bo, m'ha agradat molt; però, qui eren els burros? la mercaderia, els estafats, els prestamistes, l'ajuntament, o tots plegats?
Publica un comentari a l'entrada