dijous, 20 de maig de 2010

Beceroles


Fa uns dies la Clàudia estava sentada al meu costat a la taula, i pensava que estava pintant. M'equivocava, estava escrivint els nostres noms i quan va acabar em va donar el paper que veieu amunt.

És la primera vegada que, a casa, els escriu ella sola, sense la pauta, sense copiar i sense que li digui ningú les lletres que ha d'escriure.
Els noms sencers.

Per molts pot semblar una tonteria, però per mi aquestes primeres paraules escrites per la Clàudia m'emocionen profundament. Està creixent, i espero poder encomanar-li l'amor per les lletres.

Per cert, avui ha anat d'excursió, a veure animals i a fer galetes. Estava tota emocionada )i jo també, jeje)

9 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

D'aquí uns anys tindràs un gran calaix tot ple d'aquests records tan valuosos.

Guarda'ls bé!

*Sànset*

Manah-manah ha dit...

veig que encara no sap escriure el nom del seu nòvio... :P

sànset i utnoa ha dit...

És guapissima!!

Emociona molt aquest moment (com tots!), però és una senyal de que "s'està fent gran!"

A partir d'ara no pararà!

Enhorabona, tens uns fills maquíssims!

Utnoa

Assumpta ha dit...

Ostres!! Què bé que ho fa! Està molt, molt ben escrit això! Quina il·lusió! ;-))

Aiiii que mona com diu "adéu" en pujar a l'autocar jejeje

rits ha dit...

esclar que si!
les petites coses que van descobrint dia a dia són les més precioses!!!

sargantana ha dit...

esta guapisima amb les cuetes...
petonets!

Maria José ha dit...

I tant que emocionen aquestes coses, i no ho dubtis segur que li agraden les lletres com a la seva mare!

Glòria DSN ha dit...

ai, oi tant que no es una tonteria, a mi t'ambé m'emociona aixó!
Guarda el paper en una capsa, el primer sempre es important :D, jo tinc una capsa on guardo les coses més importants, o amb algun significat especial.
Després n'hi han d'altres qeu també guardo però a altres llocs.

marta ha dit...

eiiiii, és genial! que macoooo... i amb detallets primaverals i tot!