Fins ara.
Fins que ens ha aparegut un bitxo a casa.
Un bitxo que recorre tot el pis, a la cerca del que sigui per descobrir i/o ficar-se a la boca.
Aquest:
Com podeu veure es tracta d'un bitxo de l'espècie Lluquis Gatejadoris, que no paaaara quiet!
I des de fa unes setmanes ens està fotent potes enlaire el pis.
Sembla mentida com n'arriben a ser de diferents els dos germans: la Clàudia va gatejar molt poc temps, però mai va sortir del menjador; en canvi el petit trasto d'en Lluc des del primer dia es va dedicar a explorar tota la casa... si no pares atenció te'l trobes darrera teu, amb el perill de caure tots dos. A part de trobar-te'l remenant-ho tot i tot...
Solució (a mitges, clar, perque no ho arreglem del tot): portes tancades i orelles atentes a qualsevol sorollet sospitós, i sobretot a qualsevol silenci més sospitós encara.
En fi...
5 comentaris:
Ja saps....els nens sempre som més remenetis....
Jejejeje els Lluquis Gatejadoris són així, només es veuen superats pels Lluquis Caminadoris... aquests, a més, poden tocar coses que estan més a munt i fer-ho amb més rapidesa ;-))
Això sí, ambdós són preciosos :-))
I tan bon xiquet que sembla, allí ben tranquil i llegint el llibre al mig del passadís. :-)****
Hem sento tant identificada amb tu, que sembla que la meva vida sigui de vegades la teva, t'ho confesso, ens passa coses iguales iguales, tu amb el Lluc i jo amb el Jan, penso alguna cosa i mira em conecto i ja tinc el que havia pensat escrit al planeta clàudia, el més bo va ser el post dels mitjons, ho acabava de dir al meu fill gran en Guillem 6 anys i bon xiquet, qun hem conecto i llegeixo la disertació total dels mitjons desapareguts a la rentadora, bé sense comentaris, ja dies que fa una mica de yuyu, però tranquil·la deu de ser que en moltes coses coincidim i ho vivim de la mateixa manera, de totes maneres gràcies sempre hem fas escapar una rialla o bé una serenor que no sòc la ùnica família que ens passa el que ens passa.
gemma
Per cert jo tinc un Janus gatejadoris amb pertuberancies Caminadoris
nenes..feu por parlan aixis..jajaj
no digueu paraulotes en horari infantil...jajajja
pero no patiu..que creixen rapid
i llavors...encara es pitjor!!!
jajajja
molts petons per tots
Publica un comentari a l'entrada