dimecres, 31 de març de 2010

La nostra orquídea





Lenta i suaument ha florit l'orquídea.

La nostra orquídea.

Mai abans una planta m'havia durat tant de temps.
Nou mesos i mig, l'edat d'en Lluc; regal de naixement.
Mai abans una flor havía nascut a casa meva.
Sí, sóc un desastre de jardinera.

La nostra orquídea.

Perquè "nostra"?
Teva i meva.
... Perque et mira.
Des del principi es va estirar cap a tu
... com si et volgués tocar.

Jo crec que l'has fet florir tu,
el meu jardiner preferit.
Tu, de mans grans i aspres,
que es convertien en delicades eines cuidant dels jardins.
Tu l'has fet florir
... potser per ensenyar-me'n.
Potser per dir-me que ets aquí.

La nostra orquídea.

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

És maquíssima :-)

Carbassona ha dit...

Quina preciositat!!!!!!!!!!

GLORIA DSN ha dit...

Es presiosa, i diu tant aquest post.....
a mi que em costa fer seguir viu un cactus.....