Lenta i suaument ha florit l'orquídea.
La nostra orquídea.
Mai abans una planta m'havia durat tant de temps.
Nou mesos i mig, l'edat d'en Lluc; regal de naixement.
Mai abans una flor havía nascut a casa meva.
Sí, sóc un desastre de jardinera.
La nostra orquídea.
Perquè "nostra"?
Teva i meva.
... Perque et mira.
Des del principi es va estirar cap a tu
... com si et volgués tocar.
Jo crec que l'has fet florir tu,
el meu jardiner preferit.
Tu, de mans grans i aspres,
que es convertien en delicades eines cuidant dels jardins.
Tu l'has fet florir
... potser per ensenyar-me'n.
Potser per dir-me que ets aquí.
La nostra orquídea.
3 comentaris:
És maquíssima :-)
Quina preciositat!!!!!!!!!!
Es presiosa, i diu tant aquest post.....
a mi que em costa fer seguir viu un cactus.....
Publica un comentari a l'entrada