A l'escola de la Clàudia aquest any s'han disfressat de... bé, no se sap ben bé de què... però feien molt de soroll, jeje. Portaven una ampolla d'aigua plena de papers de colors i pedretes, com si fos una maraca, i al cap una corona amb xapes de cervesa que quan movien el cap dringaven... S'ho va passar molt bé, dintre de tot (ja sabem que és poc amiga de les multituds la Clàudia...)
Els del Dalí ens fem sentir! Aquest era el lema...
I amb els cosins, al poble, la Clàudia es va convertir en una encantadora Blancaneus...
i en Lluc en un nan disfressat d'ósset!
(la història vé de que la Clàudia volia que en Lluc fos un nan, el pare el príncep i la mama... per sort no va dir de bruixa, sino de caçador... però no vam tenir temps, i quan va veure en Lluc sense disfressa de nan, amb el seu mono i la cara pintada, la vaig convèncer dient-li que era en "Mudito" disfressat d'ósset... va colar...)
6 comentaris:
s'ha de dir que és una disfressa ben original!
*Sànset*
S'ha de reconeixer que és una festa on els nens gaudeixen i s'ho passen molt bé, encara que sovint a la seva manera!
jajajaja guapos!
Molt guapos! A mi m'encanta carnestoltes i sobretot quan veus com s'ho passen de bé!
Estan molt macos, kudifamily. M'encanta l'expressió de la Clàudia a la primera foto.
Aprofito per agrair-te de tot cor les teves paraules tan amables, tendres i solidàries al blog del David.
Una abraçada
Aaaai, quina tendresa m'ha fet això que dius que la Clàudia és poc amiga de les multituds... i, malgrat tot, sembla que s'ho va passar bé jejeje Està preciosa amb les dues disfresses!! :-))
I la d'en Lluc, IDEAL :-) Sempre he pensat que aquestes disfresses són les millors pels petits, que al menys van ben calentons jeje
Jo no sóc gens de carnavals... excepte pels nens :-) Els petits sí que s'ho passen bé i estan guapíssims :-DD
Publica un comentari a l'entrada