dilluns, 25 de gener de 2010

Síndrome NIMBY


NIMBY és un acrònim que correspon a la frase anglesa Not In My Back Yard, és a dir "No a la meva eixida" o "No al meu pati".
És el nom que se li dóna a la reacció organitzada que provoca en un grup de gent, normalment una comunitat (que pot ser un barri, un poble, una comarca), el projecte d'instalació en terrenys propers d'algun servei o activitat considerat perillós.

Aquests dies estem veient aquest comportament en els municipis que es volen presentar com a candidats a acollir un cementiri de residus nuclears.

El NIMBY comporta implícitament una dualitat de difícil solució: el comportament gregari que implica, per uns és considerat com un acte d'insolidaritat i per altres és un acte de valentia i de consciència ecològica/social.
Progrés versus ecologia.
Comoditat versus reacció.


Molta gent que forma part d'un Nimby, no és contraria al concepte genèric que acompanya al servei o activitat contra la qual està lluitant, senzillament no el vol a casa seva... si s'instala a un altre lloc tant li serà... és més, podrà gaudir-ne sense problemes i a sobre no n'haurà de patir les conseqüències... a part que no fa res per solucionar el problema del qual deriva aquest servei o activitat.
Exemplificant: el veí que no vol una incineradora de residus (que a més genera energia elèctrica) al seu municipi, no és contrari a la incineració de residus en sí mateixa, ni a la producció (ni el seu ús) d'energia elèctrica, senzillament no la vol darrera casa seva. I quan decideixen instalar-la uns quilòmetres enllà està content, perque sap que el seu municipi podrà utilitzar la instalació, ni tampoc fa res per generar menys residus o per ser més ecològic... És un acte de comoditat i vist com a insolidari peer molts dels qui no els toca de tan a prop
Passa el mateix amb el qui no vol una presó al costat de casa, però en canvi vol que es tanquin tots els delinqüents i li sembla que la presó és la millor solució per "aquesta gent".
O amb el qui no vol una antena de telefonia mòbil al seu carrer, però en canvi té cinc mòbils a casa, no para de queixar-se de la poca cobertura que té i ni es planteja que no només l'antena pot ser nociva sinò que també ho pot ser el mateix aparell. Al barri del costat n'hi té una d'una altra companyia, però no es va queixar pas, perque a ell no li afectava...

Una altra part de la gent sí que està conscienciada, i no lluita només perquè no s'instalin aquest tipus de serveis o activitats en un territori determinat, sinò que el que volen és un canvi de mentalitat, de paradigma: no a una incineradora perque el que s'ha de fer és reaprofitar i no contaminar; no a una presó perque... el que sigui...;
Aquests són una minoria si ens hi fixem bé, la majoria som (sí, m'hi incloc, val més ser sincera) dels de "aquí no, però si es vol posar en un altre lloc... vale!".

I vosaltres, sincerament, en els vostres Nimbys què sou?

Us recomano la lectura d' Aquí, no!, un llibre molt interessant del geògraf i polític Oriol Nel·lo que tracta d'aquest tema aquí al territori català. És del 2003 però continua vigent encara.

(algun dia havia de sortir la meva vena geògrafa no?... que per alguna cosa em vaig llicenciar, hahaha)

2 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Per norma general ningú vol darrera el pati de casa seva segons quines instal·lacions, siguin deixalleries, cementiris nuclears, presons,antenes de telefonia etc. Ho reconec, sí, jo tampoc.
Com han de ser-hi, s'ha de mirar de situar-les en indrets on el seu impacte sigui menor. No obstant, de vegades segons quines estratèguies municipals porten també cua i poso per exemple a Tàrrega que van decidir acceptar la preso (ja veurem quan arriba), per qüestió purament econòmica esperant una injecció monetària que deixaria la ciutat banyada en or (que no s'ha vist per enlloc i l'ajuntament està endeutat fins les celles) i diuen que afectarà més negativament a d'altres poblacions properes com ara Cervera, que no pas a Tàrrega mateix.
Avui has tocat la llaga, amb la decisió que s'ha pres al municipi d'Ascó. Portara cua tot plegat i en aquest cas, a nivell territorial català (total), m'hi sumo plenament al NIMBY!
Nanit Família!
;)

Thera ha dit...

Bona reflexió sobre un síndrome ben proper. I em sembla que d'alguna manera el podem patir tots una o altra vegada a la vida.