dimarts, 3 de novembre de 2009

Què és això?...

Ja fa unes setmanes que vaig veure aquest curt de Constantin Pilavios per primer cop, a través d'El Blog Alternativo, i no deixo de pensar-hi.

Suposo que tant el fet de tenir per una banda la meva nonna que ja no em reconeix i per l'altra la meva nena gran que em "taladra" cada dia a preguntes, fa que no em pugui treure del cap aquesta petita història, que ens recorda que un dia tots hem sigut infants i que tard o d'hora també envellirem...

Desitjo que us agradi...


9 comentaris:

Assumpta ha dit...

Així és... Amb els petits tenim molta més paciència que amb els grans, oblidant com, quan erem petits, aquests que ara són grans, la varen tenir amb nosaltres.

Jo m'adono no tan sols amb problemes d'alzheimer sinó també en altres coses com la pèrdua d'oida.

Quantes vegades quan un avi ens fa repetir tres vegades (no vint-i-una, no, tan sols tres) una mateixa cosa perquè no ens senten bé, a la tercera responem amb un crit malhumorat quan es tracta tan sols de parlar mirant-los, poc a poc i amb la veu més alta de l'habitual (que no vol dir cridar)

Un post ben interessant, Kudi :-)

Una gran abraçada per a tu i tota la family :-))) i per a tots els nens i avis del món!!

Cris ha dit...

Saps? A mi m'el va deixar de "regal" aquest link, un amic blocaire, per animar-me.... i jo el vaig re-enviar, és una meravella, i tan senzill i tendre com les "paraules d'amor" d'en Serrat.... i quanta veritat eh? Un petó a 4 bandes!!

McAbeu ha dit...

El vídeo està molt bé, el post també i el comentari de l'ASSUMPTA és totalment cert.
La meva àvia va morir d'alzheimer i veure un esser estimat que va perdent facultats d'aquesta manera és una cosa tan colpidora i que ens fa tant de mal que només ho sap qui ho ha viscut.
I això és el que em sembla que fa que perdem els nervis més amb les persones grans que amb els nens, no molesta que ens repeteixin les preguntes el que molesta és veure com aquella persona estimada perd les seves facultats. És injust, ens sap greu i ens rebel·lem, encara que aquesta rebel·lió també sigui injusta perquè ells no en tenen cap culpa del que els passa.
Una abraçada molt forta :-)****

rits ha dit...

és fantàstic!
cada vegada que el veig m'entendreix tant! i és tan cert, doncs perquè no tenim la mateixa paciència amb els grans que amb els petits. n'hem d'aprendre tant, encara!

garbi24 ha dit...

Tots plegats hauriem d'aprendre d'aquest vídeo.....molt bo

Els del PiT ha dit...

No sé si podré escriure bé... saps si les llàgrimes poden fer malbé el teclat de l'ordinadoret del nano? Petons bonica i gràcies per aquesta estoneta. Espero que tots us trobeu bé a casa.

sargantana ha dit...

es fenomenal oi??
a mi tambe em va agradar
tota una lliço
bona nit gent maca, que descanseu

Carme ha dit...

No sé quantes vegades l'he vist ja. És molt bonic!

- assumpta - ha dit...

L'he rebut tot just fa 3 dies per e-mail. És terriblement dur i ben cert.