M'agrada la Lacrimosa, composició de W. A. Mozart inclosa dins el seu Réquiem.
Aquests dies la podeu sentir a la tele, anunciant la mini-sèrie de "Les veus del Pamano" que sortosament, gràcies als meus fills, no veuré (dic "sortosament" perque tinc el llibre esperant-me a la lleixa des de fa uns mesos i sóc de les que primer llegeix el llibre i després mira la peli... o no...)
Sempre m'ha fet plorar, però amb un plor alliberador, com un torrent que es desboca per al final arribar a un mar plàcid.
Sempre m'ha semblat trista (ho és, i més pel tema), d'una profunda emotivitat que m'electritza la pell i els sentits.
Són temps de llàgrimes, per molts motius, i escoltar la Lacrimosa potser no em reconforta, però em fa sortir molt del que porto dins.
Aquí us la deixo, recomanant-vos que l'escolteu, amb calma i sentiment, i si podeu també la resta de la obra.
7 comentaris:
A mi tambe m'agrada moltissim
de fet tot el requiem!
si tens la oportunitat algun dia escolta-la en directe!
És ben veritat que aquesta "Lacrimosa" et porta els sentiments a flor de pell...
I jo també prefereixo llegir el llibre abans de veure la pel·lícula encara que això faci que després la peli no m'agradi perquè sempre hi trobo a faltar moltes coses.
Petons :-)****
Bon dia, guapa!! :-)
Doncs jo, sincerament, prefereixo no veure la peli ni llegir el llibre. Sempre he preferit envoltar-me de coses positives, però cada vegada més :-)
Una de les meves peces musicals preferides és de Mozart. La vaig descobrir per pura casualitat fa un munt d'anys en un cassette jeje és un concert per flauta i arpa. No em demanis què té que me'l fa tan especial, però és que m'encanta :-)
Aquí el tens :-)
Mil abraçades!!
I ja saps certa coral que coneixes cantarà el Rèquiem per Sant Jordi??????? Ja us avisaré del dia i l'hora!
Maia, de cara a la primavera del 2010, espero que vinguis a plorar: http://www.coralgenciana.blogspot.com/
:*
la primera vegada que la vaig escoltar va ser en un concert coral. Recordo que em va posar la pell de gallina.
xò ara feia molt que no l'escoltava i no l'havia reconegut en l'anunci (ais,...quina ràbia)
un petó ben gran!!!
Fa uns anys vaig anar a sentir el Réquiem en un concert de la OCE i una coral i jo que no era massa fan de Mozart vaig haver de canviar de parer per força. Es una obra sublim i allà al mig del Jardí, ja em veus plorant com una magdalena quan al cantar "Lacrimosa" només feia que recordar-me de l'Albert, que estava en aquells temps vivint a Dublin. Es una música que desborda i no apte per moments baixos i d'anyorament i per tant, deixa't respirar i aparca-la fins l'any vinent.
Publica un comentari a l'entrada