El meu pare, fins i tot recordava haver vist aquest:
Ara, l'esmolet que passa per sota casa s'ha modernitzat...
...i sembla que li van bé les coses...
(tot i que encara corre el de la Vespa... a ell potser no li van tan bé les coses...)
dilluns, 9 de novembre del 2009
Com canvien els temps...
El meu record de l'esmolet que passava pel nostre barri és aquest:
El meu pare, fins i tot recordava haver vist aquest:
Ara, l'esmolet que passa per sota casa s'ha modernitzat...
...i sembla que li van bé les coses...
(tot i que encara corre el de la Vespa... a ell potser no li van tan bé les coses...)
El meu pare, fins i tot recordava haver vist aquest:
Ara, l'esmolet que passa per sota casa s'ha modernitzat...
...i sembla que li van bé les coses...
(tot i que encara corre el de la Vespa... a ell potser no li van tan bé les coses...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Fa poc a casa parlàvem dels "afiladors" llavors els dèiem així :) Quan érem petits sempre corríem a la finestra quan escoltàvem el xiulet...aquell so tant característic no l'oblidaré mai :)
Per cert, el que va amb moto segur que gasta menys benzina i aparca amb més facilitat :)
segur que li va millor al de la vespa que al de la furgo.....
ostres, jo tb recordo haver vist el de la segona foto!!! de debó, eh!!!
en canvi, ara fa moooolt de temps p. que no en veig cap. Amb el soroll del xiulet aquell inconfundible!
doncs si que li va bé el negoci, si!
Fins fa pocs anys per Vila-seca passava de tant en tant un esmolet amb una Vespino, ara m'hi has fet pensar i t'haig de dir que fa molt de temps que ja no passa.
M'has fet recordar una altra cosa: Una vegada, més per conservar la tradició que realment per necessitat, li vaig portar unes tisores velles per que les esmolés. Ho va fer, però durant tota l'estona em va "anar renyant" mentre em deia que era una llàstima com havíem deixat fer malbé aquelles tisores que es veia que eren de força qualitat, quan va acabar no recordo el que em va cobrar però si recordo que vaig pensar que comprar-ne unes de noves no m'hagués costat ni tants diners ni tanta "bronca" :-DDD
Abraçades i petonets per tota la colla :-)****
i jo que em pensava que ja no en quedaven!
al meu barri de Roma hi havia tres o quatre "negocis" ambulants amb furgoneta: un rellotger, un sabater i un noi que arreglava mòbils. Segons el dia de la setmana, te'ls trobaves estacionats a la cantonada del carrer del metro, cada un, amb el maleter de la furgo a dins i treballant. Esmolador... no em sona, però per aquí ens en passa un amb moto. A Figueres crec que la furgo li convé... qüestió de tramuntana...
I el xiulet, jo si ho recordo, moto, xiulet, i un senyor amb boina.... ara, si un ganivet no talla, s'en compra un altre, oi? :) Un petó!!
osti, el vostre blog és molt agradable
Ostres, nosaltres també li deiem "l'afilador" jeje com l'AIGUA!!, però ho recordo de molt petita, fa un munt d'anys... molts, molts que no n'he vist cap.
Jajajaja MAC!! pobre, baixa amb tota la bona intenció i li toca aguantar bronca... això et passa per bona persona :-))
Temps era temps!!!! A casa l'àvi tenia un afilador que s'accionava amb pedals, una gran pedra esmoladora que a cops de peu anava rodant... Sembla una peça treta de l'edat mitjana... com evoluciona tot :)
Pos a Tarragona encara en va un amb la moto superfashion.
Publica un comentari a l'entrada