dimecres, 14 d’octubre del 2009

Adéu xocolata, adéu

Doncs sí, se m'ha acabat la xocolata.
Almenys fins que deixi de donar-li el pit a en Lluc.
I com que tinc la intenció de que la nostra relació mama-teta-fill sigui llarga i fructífera, doncs la xocolata se m'ha acabat per una bona temporada.

I tot perque al noiet no li cau gaire bé...
Ho hem comprovat empíricament: el posa com una moto!
I afegir més excitació a en Lluc no és gens recomanable.

Així que... adéu xocolata, adéu.

Perque després diguin que la lactància materna no és sacrificada...
Em perdo toooot això:


.
.
.
.
.

Peeeerò a canvi...

... em dedico a fer això:


Pastís de Formatgeeeeeeee!!!!
(és que amb la lactància necessito agafar forces... hehe... i a aquest pas, quilos tambe!)

15 comentaris:

Carles ha dit...

esteee... Maia... tota aquesta xocolata que no et menjaràs... no la hi donaràs tota a en Jordi, oi?... que tampoc li convé... el finde del 24-25/10 serem per aqui... quedem????

MaryMoon ha dit...

ja vindrem a ajudar-te, no pateixis, que amb tant de pastís de formatge et pujarà el sucre i tampoc no deu ser bo, això!
Ens veiem la setmana que ve! Petonets!

Cris (V/N) ha dit...

Apa que no comprensa, reina.... Jo li vaig donar "teta" a la meva mona fins a l'any.... després em va dir que quasi era "vici" i només li donava un "talladet" per fer la migdiada.... gaudeixe-ho, que és una època meravellosa.... Petons a 4 bandes :)

McAbeu ha dit...

Dona, és una llàstima però tot sigui a fi de bé. El primer és el primer i no serà per sempre.
Quan em mengi un tros del Toblerone que vaig comprar a Andorra (va ser al final de les vacances i gairebé ja s'ha acabat) pensaré en tu :-DDD

Garbí24 ha dit...

Tranquil.la dona que només serà un temps...després tot torna a la normalitat.
Tot i que el pastis no te gens de mala pinta .....

gemmes ha dit...

Estic igual que tú, alletant a en Jan i aguantant-me de menjar xocolota, i ara més que mai es quan en tinc més ganes de menjar-ne, quina cosa?,
Peò ho sofrirem i aguantarem, és paraula de mare.

kika ha dit...

una gran solucio per un gran problema! molt be kudi!

Unknown ha dit...

UUUUU, quina pena!!!!!!
me la menjo jo la xocolata? (jo em temo que hauré de deixar el café, avui començo l'empirisme! jijo)

GLORIA DSN ha dit...

oooohhh per déu, jo em moro sense xocolata! menos mal que a en Pau li encanta XDDD, però també m'encanta el pastis de formatge!!!! jejeje

rits ha dit...

no ets la primera a qui sento dir això de la xocolata en l'alletament.
però ànims, tot arribarà i podràs tornar-ne a menjar!

asd ha dit...

pots anar tantejant diferents tipus de xocolates, per exemple gelat de xocolata o lletamb cola-cao a veure si "cola" (per tots dos) o potser la xocolata blanca o la xocolata sense llet o amb llet potser la barreja llet+cacau li molesta o potser son els aditius o .... ANIMS

kweilan ha dit...

No ho sabia això del xocolate. Paciència! Ara que el pastís de formatge també està molt bo.

Desdemicordilleradelosandes ha dit...

y a mi me paso con mi primera hija , quedaba como un pokemon . cuando yo comia chocolate.
Bueno , asi es la maternidad .
besos
Greisi.

Pd: me encanto la cancion de serrat , la primera impresion es que cantaba en frances , ahora ya se la diferencia. Abrazos linda!!!

bajoqueta ha dit...

Jo et canvio la xocolata que tinc per casa per este pastís jajaja. menja menja que sinó el Lluc es quedarà en gana ;)

Assumpta ha dit...

Jejejejeje veig que la tristesa per pedre la xocolata no t'ha fet perdre la gana!! :-))

Amb permís... n'agafo un tallet :-)