dissabte, 12 de setembre de 2009

Empatia al volant

No vull entrar en polèmiques sobre l'educació (bona o dolenta) d'una persona al volant d'un cotxe, al manillar d'una moto o d'un quad o d'una bici...
Cadascú és com és, i hi ha molts moments i situacions diferents en les quals un està conduïnt, i li pot sortir l'àngel o bé el dimoni que porta a dins...
Jo mateixa canvio la volant, ho reconec ( a mi em surt la bèstia, hehe).

El que m'emprenya és que si un es troba baixant en cotxe, moto o bicicleta per una pista forestal tornant d'un bonic santuari (el de la Mare de Déu de les Salines, per exemple) i es troba a una familia (pare, mare, nena de tres anyets i nadó de tres mesets) a peu, al costat d'un cotxe en pana, amb el capó obert i que fumeja escandalosament, què menys que sentir empatia per aquella familia i parar-se un momentet per preguntar si necessiten alguna cosa, no?

Doncs l'estadística, comprovada aquest matí empíricament, ens ensenya que només un 30% dels conductors tenen aquesta empatia i s'aturen.
De 5 cotxes, 4 motos i 1 ciclista que han passat pel nostre costat, només 3 cotxes s'han aturat a preguntar-nos. La conductora d'un d'ells, fins i tot, ens ha convidat a dinar a casa seva, que estava prop d'allí, en veure'n amb els dos nens.
Els altres, res. Passar poc a poc per quedar-se mirant, i passar de llarg. Un 10, nois!

No sé... crec que les "normes no escrites" del bon conductor diuen que si veus un vehicle aturat per pana, t'aturis almenys oferir ajuda...
O potser és que sóc de la vella escola...

10 comentaris:

Thera ha dit...

Sap greu reconèixer que és així... malament quan necessitem d'algú... Jo crec que una mica això ho porta el ritme de vida que portem, vivím per nosaltres mateixos i ignorem tot el voltant, cada vegada hi ha menys altruísme i ens envaeix un egoísme patètic. Recordo quan la meva àvia em parlava de l'ajut que s'oferien els veïns del carrer al poble, un feia l'altre, no com ara que cadascú tancat a casa seva i ni ens coneixem... Sort, però que de tant en tant hi ha qui dóna exemple. Espero que hàgiu pogut resoldre el problema. Una abraçada.

garbi24 ha dit...

Cada dia la gent va més a la seva pu... bola i això es una mala senyal del mal comportament entre la societat. Potser jo tambe soc de la vella escola .

Assumpta ha dit...

Això no són les "normes no escrites" del bon conductor... són les "normes no escrites" de la bona persona ;-))

Espero que tot hagi acabat bé!! :-)))

Rosa. ha dit...

A banda de l'incident i de la mala óstia que fa agafar l'incivisme, espero que l'anada a les Salines hagi estat reconfortant.
Petonets

sargantana ha dit...

don leon y don cordero..oi??
vaja un final d'excursio...
es perden els valors..i si vosaltres ho veieu,que em de dir els mes grans? jaaaaaaa!!
non coment!
petonets

Carbassona ha dit...

Si noia, em sap greu dir-t'ho però actualment la gent va així. Espero que ho poguessiu solucionar.

Kudifamily ha dit...

No us ho perdeu, que l'excursió no va ser...: vam fer pana pujant...
Un desastre, vaja!
Aveure demà què ens diu el mecànic, creuem els dits!

bajoqueta ha dit...

Ui si arribo a passar jo segur que t'ajudo :) Si jo fins quan anem per l'autopista i veig algú parat i que ja té la grua al costat, pararia per ajudar :)

Hi ha gent per tot al món, i per desgràcia també dels que van a la seua. O és que al seu manual de l'autoescola posava que quan veus a una familia parada, és perillós parar-se :)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

quina ràbia, quant d'imbècil suelto (con perdón).
Què diu el mecànic?
Petonets!

Els del PiT ha dit...

Ooooh!!! Quina barra nena, suposo que el dinar no el vau haver de pagar... sembla que el codi de circulació no contempla les pistes forestals...