dimecres, 26 d’agost de 2009

Foulard portabebès... casolà



Característiques del procés de creació del foulard portabebès casolà:
  1. Papes despistats que es deixin la motxila del nen a casa
  2. Papes entossudits a fer excursions per la muntanya
  3. Papes molt entossudits
  4. Papes que troben una botiga de teles a Vic
  5. Papes que compren 5m de tela ben xula
  6. Papes que es lliguen el nen
  7. Papes i nen ben contents

8 comentaris:

Thera ha dit...

M'encanta!!! I quina sort que té en Lluc!! Així pot anar ben apropet dels papes :)

Assumpta ha dit...

Què bo!!! I el patró? S'ha de veure ben bé com ho feu per donar-hi la forma tan xula!! per on doblegueu, com ho lligueu :-))

Demano esquema :-))

Per cert, la roba m'encanta!!

Kudifamily ha dit...

jajaja
Gràcies Thera! Nosaltres creiem que portar els nostres fills en braços, ben a propet nostre és un privilegi per tots.

Assumpta, ben senzill, ni patró ni res: 5m de tela, doblegada a lo llarg perque no sigui tan ample, i ja tá!
En quant a maneres de lligar... bufff, s'ha de fer un màster, jajaja!!!

Déjà vie ha dit...

Bonissima idea!!! ;)

garbi24 ha dit...

T'has deixat papes collonuts......

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Fantàstic!!!!

Carbassona ha dit...

D'això se'n diu uns pares despistats però amb recursos, jajaja. ;)
Petons.

Desde mi cordillera de los andes ha dit...

Yo compre uno ....y lo podria haber hecho yo ....pero puedo hacer un 2do foulard o cangurito como lo llamamos.
gracias por compartir
Greisi