No hi ha manera...
Jo pensava que això era fruit de l'angoixa de la mare primerenca, però no!
Tant de dia com de nit, l'ull i l'orella estan alerta per comprovar que en Lluc respira.
I si no n'hi ha prou, la mà a la panxona i a comprovar-ho!
Perquè aquesta inseguretat maternal?
7 comentaris:
Però Kudy!! Això no és cap inseguretat maternal :-))
El meu pare ens explicava que, de petits (som tres germans) es passava l'estona posant-nos la ma a escassos centímetres de la boqueta i el nas, per sentir l'alè i comprovar que respiràvem :-)
És amor... "preocupació" normal, de persona que estima :-))
Està PRECIÓS en Lluc a la foto :-)))
(Anem empatant a 5. Portàtil-5 / Sobretaula-5)
Però no dius que es passa el dia plorant, doncs és la prova irrefutable que respira, no?
És broma. ;-D. Pensa que és molt normal, siguis mare primerenca o no, que pateixis pel que li pugui passar quan els veus tan indefensos. Així que no pateixis per patir que és la cosa més normal del món, l'estrany i molt més preocupant seria que te'n desentenguessis.
Petons!
L'ASSUMPTA i jo ens hem creuat, però veig que (com la majoria de les vegades) estem d'acord.
Tranquil.la només es AMOR DE MARE
No és inseguretat maternal, sinó estimació!!!!!!!!!!!!!
És instint de protecció... totes les mares el tenim!!! ;-)
Per cert, està preciós!!!!
Ai els homens també ho tenen això no te preocupes, a més és que són tant petitets que és normal que te preocupes per ells :)
Publica un comentari a l'entrada