divendres, 19 de juny del 2009

En la mort de la bondat


Aquesta matinada, mentre donava el pit a en Lluc, m'ha sorprès la notícia de la mort de Vicenç Ferrer.
No per esperada la notícia m'ha colpit menys.

Per mi, ell era la plasmació en persona de la paraula "bondat".
Sempre he admirat la seva valentia, la seva decisió, la seva capacitat d'estimar fora de tota norma i convenció.
La seva vida ha sigut una vida dedicada a l'altre, aquell qui necessita més ajuda (no caritat), en una societat, la hindú, on la ratlla que separa la pobresa de la ignomínia està completament desdibuixada. Allà, Ferrer va donar ales i dignitat a persones a qui se li havia negat només pel fet de viure on els havia tocat viure i de néixer en una classe o altra.

No tinc temps de gairebé res aquests dies, ni de donar les gràcies com cal a tots els meus amics blogaires... Però no podia deixar passar per alt aquest fet trist pels qui estimem la obra i la passió d'aquest "sant" modern que va ser Vicenç Ferrer.

Deixo la web de la Fundación Vicente Ferrer i un esbós de la seva vida publicat ja fa temps al blog d'Eduard Muntaner, Com Gotes a l'Oceà, que us recomano molt.

"La pobresa no està només per a ser entesa, sinò per a ser resolta"
Vicenç Ferrer

8 comentaris:

Els del PiT ha dit...

Oh! M'assabento ara mateix, tot i que ja es veia a venir després de les últimes notícies. Un gran home, sens dubte, amb una vida exemplar per a la resta. Si no hagués existit s'hauria d'haver inventat.

Assumpta ha dit...

Frase magnífica la que ens deixes d'ell "La pobresa no està només per a ser entesa, sinò per a ser resolta"
Vicenç Ferrer

Quan penso que si els països rics volessin podrien acabar amb la fam al món!!

Però, si em permets, i amb tot el respecte, et voldria fer un petit matís... dius aquell qui necessita més ajuda (no caritat) i, si per alguna cosa s'ha caracteritzat ell és per la seva caritat. Però en el bon sentit de la paraula, no en el sentit canviat i fet malbé de la societat actual... i és que caritat vol dir amor, són sinònims.

La coneguda frase de "Déu és amor" és, en llatí, "Deus caritas est".

El que passa és que nosaltres, primer món, hem convertit la caritat en quelcom material de donar quatre monedes que ens sobren al pobre que demana a la cantonada, però ni el mirem a la cara...

La caritat de veritat és la que dóna, sí, però dóna amor :-)

Petonassos a tota la Kudifamily!!

Thera ha dit...

De bon matí he sentit la notícia per la ràdio... Una notícia molt trista... La seva vida ha estat un exemple a seguir.

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Hola, moltes gràcies per l'enllaç, ets molt amable.

Sens dubte un dia trist, ens ha deixat un gran home, i un savi.

Per sort la seva família i el seu equip continuaran l'impressionant tasca que fas més de 40 anys duen a terme a Anantapur.

Enhorabona a tota la Kudifamily pel naixement del nou membre!

Salut!

Garbí24 ha dit...

Un home que ha fet molt per a moltes vides , podem dir que ha sigut una vida profitosa per ell i que realment feia el que li agradava .
Una gran pèrdua

zel ha dit...

Jo he fet com tu, no m'he pogut aguantar mostrar la tristesa, en l'alegria d'haver gaudit de la seva santa presència, una pèrdua infinita pels humans...

Petons al petitó...i a tots!

bajoqueta ha dit...

Jo també m'he quedat sorpresa... era un gran home i que va fer grans coses per gent que realment ho necessitava.

assumpta ha dit...

Una gran persona que ha dedicat la seva vida als altres.
Tot un exemple per a tot el món.

Encara que la notícia ens l'esperavem, és d'aquelles que et sesguen l'ànima.