Tretze dies després de la seva arribada a les nostres vides, en Lluc, la Clàudia, el seu pare i jo estem en ple procés d'adaptació.
Ens anem coneixent.
No només amb en Lluc, sinò entre nosaltres, ja que els canvis són per a tots quatre.
La Clàudia és un amor amb el seu germanet: el primer i l'últim pensament del dia són per ell, i es passa l'estona fent-li petons i manyagues. Té molt assumit que jo passi més hores amb en Lluc, o que el tingui sovint en braços, però quan és el seu papa veig que li costa un xic més. No fa cap rebequeria, però vol estar amb ells. No sé com explicar-ho, és com si volgués deixar clar que el papa és més seu que d'en Lluc.
Nosaltres, els papes, també ens estem adaptant.
Jo encara estic força dèbil... al cansanci i a l'anèmia s'hi ha sumat una infecció puerperal, o sigui que no estic al 100%, i la lactància a demanda és sempre sacrificada, sobretot a les nits.
En Jordi torna a treballar aviat, i no sé a qui dels dos ens sap més greu...
I en Lluc, el meu petit supervivent, el nostre ratolinet, es va adaptant a la seva nova vida extrauterina. Menja, dorm i caga molt bé, hehe... i si exceptuem els maleïts còlics i mals de panxa, puc dir que és un panxacontent. Cada dia està més guapo... què diré jo que sóc sa mare! I cada dia està més estoneta despert... la llàstima és que sovint és a les tantes de la matinada!!!
7 comentaris:
Ai ja tinc ganes de tornar-lo a veure aquest petitó, a veure si m'escapo un dia d'aquests, i no pateixis ja et trucaré abans de venir, jajaja.
Petons i cuida't molt.
Estan preciosos, preciosos, fan caure la baba... Cuida't!
Desitjo que ben aviat tornis a estar al 100% bé. Cuida't força!!!
Mentre llegia aquest post superior, veia la fotografia preciosa que hi tens al de sota (ara hi vaig). És fantàstic que la Clàudia s'ho hagi pres així, no sempre passa i llavors hi ha un problema.
Un petonet per a tots quatre !!!
I tu sobretot, recupera't ben aviat!!!
;)
És normal que la Clàudia se senti així, ha viscut moltes coses amb el seu papi i vol que això quedi ben clar!!! És una nena fantàstica, segur que l'arribada d'en Lluc ha estat una experiència meravellosa, però heu d'entendre que no podeu exigir-li que assumeixi tan ràpidament el paper de germana gran quan és petita encara!!! (és extrany això, oi?)
Ara recupera't!!!!! Les nits cada vegada seran millors, ànims i molta teta!!!
Són dies preciosos gaudiu-los!!!! Encara recordo les nit que el meu petit estava tan content i despert com una mallarenga... L'important és cuidar-se i descansa quan el nen dormi, el demés ve sol, segur que la Clàudia és un solet, de vegades és quan són més grans i més vellugets quan senten més envaït el seu espai... Una abraçada!
Què maco és llegir-te, Kudi!! :-))
Poc a poc t'aniràs trobant millor i amb més forces i si la Clàudia vol estar més amb son pare, doncs que hi estigui :-) El més important és que sou una família fantàstica que transmeteu molt d'amor!!!
A vore si te vas recuperant i segur que tot serà més fàcil. L'important és que ell va fent i creixent, a costelles de no deixar-te dormir clar jeje.
Publica un comentari a l'entrada