dimarts, 2 de juny de 2009

Autòpsia d'un assassí


Crec que hi ha poca cosa a afegir després de veure aquesta imatge, no?
La vaig trobar fa uns mesos en aquest blog, i la vaig guardar, incapaç de publicar-la, doncs feia poc que s'havia mort el meu pare de càncer de pulmó.

Avui fa sis mesos que ens va deixar, i tot i que la tristor m'envaeix fent-me saltar les llàgrimes contínuament; tot i que el trobo a faltar dolorosament, com el que troba a faltar un braç que li han tallat; tot i que no suporto la idea de no poder-lo abraçar mai més, ni explicar-li com creix la Clàudia, ni trucar-lo per dir-li que en Lluc encara no vol néixer... Tot i això, la ràbia de veure com gent que m'envolta i que va viure l'agonia del meu pare continua fumant, fa que avui no vulgui fer un record pel meu pare, sinò un avís pels que s'han quedat.

Aquest és un dels assassins del meu pare.
El tabac, un assassí silenciós i subtil, que poc a poc el va enverinar.
L'altre, el que li va donar el cop de gràcia, el càncer, és fill seu...

De debó voleu continuar matant-vos lentament?

7 comentaris:

Assumpta ha dit...

T'ho aplaudeixo i trobo admirable que ho hagis posat.

Ets una dona que combines a la perfecció valentia i sensibilitat.

Mil abraçades, preciosa!!

Jo crec que el teu pare ja ho veu com creix la Clàudia... ell està molt bé. Qui patim sóm nosaltres, per l'enyor, perquè hi voldriem xerrar una estona, fer-los un petó... però ells estan bé i ens cuiden des d'allí dalt

bajoqueta ha dit...

Ho sento lo del teu pare que no ho sabia. I entenc perfectament això de que lo trobes tant a faltar.

Un assassí molt i molt dolent, espero que cada dia haigue més gent que ho veiguen com lo que és: una cosa molt i molt dolenta.

Carbassona ha dit...

Felicitats reina per aquest retrat tant cru del tabac, jo opino el mateix. Si el meu avi no hagués fumat tant, ara hauria pogut venir al meu casament i ara hauria conegut a la Júlia i s'ho haguessin passat pipa, amb lo mainader que era, mare meva.

rebaixes ha dit...

Entro despistat al teu espai. Vinc de casa del Jesus ihe llegit el coment obre les flors, roses. Si en vols una de particular me la envies per correu i jo tela pinto i te la envio, a mi em servei d'exercici i complac a una persona que és el que interessa.
També si t'endinses en el bloc en trobaras que estan allí per que les culli el qui vulgui, tu mateixa, tens tres opcions, enviar-me i jo pinto..., collir-la directament o renunciar, jo el que no renunciaré es a tornar i enterar-me bé de tot el teu. A la teva disposicó i tots. Anton.
Ja et comentaré qun pugui tornar.
T'enllaço per no dscuidar-me'n, que lamemòria i la feina... A reveure.

kweilan ha dit...

Jo sóc anti-tabac també! Sento lo del teu pare, enyorant-lo i recordant-lo viu una mica dins teu.

garbi24 ha dit...

Un asasi que tothom que el deixa entrar a casa seva sap de la seva perillositat . Quin poder deu tenir per que la gent tot i saber-ho s'hi llença

Els del PiT ha dit...

Doncs un parent negre d'aquest ros assassí i vestit de blanc és qui assassinà el meu estimat avi Joan amb 63 anyets. La família va deixar de fumar, però alguns hi tornaren...
Pena de mort als assassins!