dilluns, 11 de maig del 2009

Tindré prou amor?


Suposo que moltes mares quan esperen el segon fill han tingut els mateixos sentiments contradictoris que m'envaeixen aquests dies. Però no per això puc deixar de tenir-los i de fer-me preguntes.

La pregunta més important que em faig és: tindré prou amor?
Tindré prou capacitat d'estimar per igual els meus dos fills?
Seré capaç de duplicar aquest amor, com diuen que passa?

Sé que pot sonar estrany...
I també sé que milers de mares hi han passat...
No sé... deuen ser pors de mare que no ha viscut l'experiència de tenir germans...

Estimo la Clàudia amb bogeria, amb passió, gairebé salvatgement.
I no sé si seré capaç d'estimar igual en Lluc.
No sé si m'explico.
Tinc por de no saber donar-li el mateix que li he donat fins ara a la Clàudia al petit que ara arribarà.
És confús, ho sé.

Per altra banda, em dol "destronar" la meva petitona, el centre del meu món, el cor que fa bategar la meva vida.
No vull que se senti apartada, o que pensi que l'estimem menys.
Cada dia li dic que l'estimo moltíssim, i que quan arribi en Lluc no deixaré d'estimar-la... però ho entendrà? Podrà fer front als gelos que irremeiablement l'atacaran sense deixar de pensar que és estimada amb bogeria?

Aiiiiissss... hormones... maleïdes hormones...

8 comentaris:

sargantana ha dit...

nenaaaaa!!!!
no t'hi trenquis el cap
ho faras be...segur
a totes ens ha pasat una mica. i es normal, pero no pateixis...disfruta del teu embaras, de cada moment de cada patadeta, i quand arrivi el moment faras el que calgui pero sense deixar d'estimar a ningu.

cada un te el seu lloc, es el cor que creix al esser mare!!
t'estimes menys al jordi desde que tens la claudia?? no.segur, dons es el mateix.
ensenya a la claudia a cuidar i estimar en lluc. aixo la fara sentirse important i gran.

el meu fill gran tenia una nina...*la fefa*i quan jo cambiaba els bolquers al petit, ell ho feia a la fefa!!!
era divertit compartir aixo amb ell i ell es sentia important. mai es va sentir gelos.
i tingues per segur un altre cosa:
tot el que has apres amb la claudia, no servira amb en lluc...
pero jajajjaja
ja aniras veien tot aixo...

el que tens que fer es disfrutar de cada moment, pense que son irrepetibles.

una abraçada, bonica

( soc a: aboma13@hotmail.com, ho saps veritat? ;-))

Carbassona ha dit...

Reina, et conec molt bé i sé que no tindràs cap problema. Estimaràs als teus dos tresors amb la mateixa intensitat.
I si, crec que estimem a les nostres petites salvatgement, com has dit. Doncs amb en Lluc passarà el mateix, ja ho veuràs, preciosa.

Garbí24 ha dit...

No et preocupis t'hen sobrarà i per repartir i tot . No cal que pateixis per això . De fet aviat ho comprovaras tu mateixa....

Els del PiT ha dit...

De ben segur que en tindràs! En el meu cas són diferents els amors, de tenir-ne ja en tinc i no és que m'estimi més un o l'altra, però són diferents.
No sé si m'explico...

Com un llibre tancat dins d'una bassa de petroli cremant, nano...

Assumpta ha dit...

I taaaaaaaant que podràs!! :-))

Perdona que passi a aquestes hores, que ja sou tots quatre a dormir... no m'organitzo bé, no sé què faig... però he llegit aquest post pel matí i el volia respondre tranquil·lament i mira!!

Jo no he tingut la sort de tenir nens, així que, no tinc aquesta experiència, però conec a moltíssimes mares joves i totes estimen els seus fills amb la mateixa bogeria que al primer :-)

L'anècdota-consell de Sargantana em sembla boníssima!! Que tingui la Clàudia també "un fillet", que quan tu donis de menjar a Lluc, ella li doni al seu, que quan li canviïs els bolquers ella també :-)

Petonassos!!!

kweilan ha dit...

Quan arribi tindràs amor de sobres...no et preocupis ara i espera tranquil.la.

Anònim ha dit...

A mi això també em rondava pel cap i de cop i volta te n'adones que amb un altre fill l'amor no es divideix! es multiplica!!!!!

És normal que pensis així ara, no et sentis culpable! Veuràs que quan sigui als teus braços tindràs la capacitat d'estimar-los a tots dos de la mateixa manera.

bajoqueta ha dit...

Duplicar no sé, però repartir segur! No ho dubto. I a més segur que Clàudia també estimarà molt al seu germanet i acceptarà esta repartició. A més sortirà guanyant, ja que d'aquí un temps tindrà algú amb qui poder jugar :)