El melic del meu món indica el final del trajecte.
Una vida concentrada en un cercle quasi perfecte.
La mà acarona i travessa la meva pell.
S'està preparant el moment més esperat i bell.
Una vida concentrada en un cercle quasi perfecte.
La mà acarona i travessa la meva pell.
S'està preparant el moment més esperat i bell.
Fotografia realitzada pels nostres amics Esther i Jose (Kitpe)
10 comentaris:
Caram, les "carrotes" han fet feina amb en Lluc, eh? Hi hi...
Una fotografia impossible en els meus temps...
;)
Ostreeeeeessss és impressionant, pensar que aquí dins hi ha el petit Lluc, tan ben posadet que deu estar!!
Qué maco poder tenir la panxeta així :-))
T'he vist al blog d'Abogada en Bcn!! Ella és la que també tenia insomni que et vaig dir l'altre dia :-)
Quan et falta, xiqueta? Bé, per la foto ja es veu que poquet jejeje
Eeeooo Assumpta!!
Acabo de llegir la cessàrea de la teva amiga!! Quina nena més guapa i més culé que ha sortit, eh? jejeje
En teoria em falta un mes! Un mes!!! Serà eteeeeern!!!
Ja et falta poc no?
És bonica, la foto!
No hi ha més tendresa que en una mà acaronant la panxa embarassada.
preciosa,
la foto es divina...
la pantxa... esplendida,
i l'espera...ummmm, l'espera
disfruta, bonica...disfruta
i recorda pasar a *fichar* cada dia..jajajja o ens espantem!!
petons a tots!!
jajaja...
Sí, sí... les carrotes han fet el seu efecte!!!
La panxassa és brutal, ho sé... però és que vista en directe encara ho és més!
I d'acord, ja passaré a fitxar cada dia perque estigueu tranquils, jeje. Potser no en el blog però en algun dels vostres sí!!!
Ahir vaig ser tio altre vegada , aixo em fa recordar lo macos que son els nadons ......aquella olor tan especial......hummmmmm.
Tranquila que un mes nomes son trenta dies , et veig canviant bolquers en poquet, molt poquet
Guapiiiiiiiiiiiiiiissima la foto!!! ja no queda res! I vull conéixer en Lluc abans de marxar, eh! ;-)
Publica un comentari a l'entrada