"Que sàpigues que és meu!
En Lluc és meu i només meu!
O sigui que ni t'hi acostis...
Ja prou que me'l remena cada dos per tres aquell senyor amb la bata blanca, que li medeix la panxa a la mama i grava en video al meu germanet!
En Lluc és meu, la panxa és meva i la mama és meva!"
En Lluc és meu i només meu!
O sigui que ni t'hi acostis...
Ja prou que me'l remena cada dos per tres aquell senyor amb la bata blanca, que li medeix la panxa a la mama i grava en video al meu germanet!
En Lluc és meu, la panxa és meva i la mama és meva!"
Aquests podrien ser ben bé els pensaments de la Clàudia quan el seu papa ens va fer la foto. No penseu pas que exagero, perque als vespres, quan s'abraça a la meva panxa no deixa que en Jordi posi la mà... Ja ens hem hagut de posar seriosos un parell de cops, explicant-li que en Lluc és el seu germanet però també és el fill del papa, i se l'estima tant com ella, i també vol abraçar-lo...
De moment, molt d'amor, carinyus i mimitus... que si li compraré un pipu, que si li canviaré els bolquesr, que si li donaré la maneta...
Quan el tingui al davant ja us explicaré...
(ara que, quan m'abraça i em petoneja la panxa.... en fonc!!!!!)
11 comentaris:
Gaudiu ara d'aquests moments tendres, que el més divertit vindrà quan el petit Lluc vulgui entrar a l'habitació de sa germana de dotze anys que estarà amb una amiga explicant-se secretets i el fotin fora a crits...
sergi
;-)
Què maca que és la Clàudia!! quina nina!!!... bé, la panxulina també és maca, eh? :-))
Jjajajaja en Sergi sap de què parla!! però bé, tot son etapes :-))
Petons!!
em fas reviure molts moments que tinc guardats...
que bonic!
i si...realment els ulls de la claudia parlen per si sols.
un peto als tres...i al pare...es clar...jajajaj
pobrissoooooooo...!!!
Ohhh que bonic, Clàudia. Fes-li molts petons a la mama, al papa i a en Lluc també.
Per ella és com una caixa que guarda una sorpresa esta panxeta jeje. Ella veu lo futur amb un germanet jugant ja gran i crescudet. Ho té clar que potser haurà d'esperar uns mesos jajaja.
Quan vaig neixer mon germà lo menut, ma germana sempre deia: "però tardarà molt a creixer o què?" jajaja.
Ui això cada cop esta més inflat . qualsevol dia petarà i la Claudia tindrà el seu esperat regalet .
Gaudiu de l'espera...........
Als del PiT: parla la veu de l'experiència, eh??? hehehe (no us estic dient vells, que consti!!!)
Assumpta: gràcies pels "piropus"!!... panxulina diu... panxassa!! i encara em falten gairebé tres mesos!
Sargantana: m'agrada fer-te reviure coses boniques! I sí, la Clàudia és moooolt expressiva amb els ulls... te'n faries creus!
Carbassona: petonets donats a tots!
Bajoqueta: és el que jo em temo, que la tia es deu pensar que ja podrà jugar a cuinetes amb ell tan bon punt neixi, hehe... Ja ho anireu veient, perque us ho penso anar explicant tot!!!
Garbi: home, jo espero que peti algun dia, perque si no... hihihi. És una espera molt dolça, i pots estar segur que l'estem gaudint!
Petons i abraçades a tots!!!
Eeeeeeeeeei!!! ENHORABONA per la tercera plaça!!!! Al final em vas adelantar!! :-))
Però ha estat molt interessant...
Tu creus que en Lluc quan neixi sabrà ja una mica de literatura a causa de la teva participació en el Joc? :-)) jejejeej
Petons!!!
Aiiiiiiiiiiiiiiii, quina ricura, que preciosa, déu meu.... sí, i ja li pots anar dient, que ja veuràs com es posa, però tot és normal i s'ha de viure i passar, que de seguida són grans...
ohh! neeenaa disfruta d'aquests moments! son màgics, i passen tan ràpid! un peto!
Qué linda foto abrazando a su hermanito. Yo la guardaría de recuerdo. Va a ser una gran hermana mayor.
Publica un comentari a l'entrada