Un de més que l'any passat, en Lluc, i alhora un de menys, el meu pare.
Però hi van ser tots dos, ho sé.
Un es va fer notar a la panxa i l'altre enmig del moviment de les palmes, palmons i llorers.
Algunes llàgrimes van rodolar per les nostres galtes, però no vam voler que la melangia ens envaís.
La Clàudia ho va viure molt més que l'any passat.
Estava ben contenta amb la seva palma de color... taronja!!! i a cavall del seu papa adorat!
Vam poder parlar una estoneta amb el mossèn, a qui li tenim molt d'apreci i simpatia i que sempre s'interessa per nosaltres (encara que no anem mai a missa, hehe...). Vam fer broma sobre la seva afonia i sobre les "vacances" que ell no té per aquestes èpoques...
Mentre els nens de la familia beneeixen palmes i palmons ( de moment guanyen les palmes per 4-2... en Lluc igualarà un xic les forces, hehe), els grans beneïm sempre llorer que ens porten els meus sogres, i aquest any fins i tot romaní.
Després, dinar casolà en familia, migdiadetes, jocs i riure.
Un dia llarg, assoleiat i agredolç per mi. Però un dia bonic.
7 comentaris:
De color taronja , com camvien els temps , aviat les faran de gominoles , així els nens hi agafaran més ganes.....
Calla, calla... que hi havia palmes que estaven literalment enterrades de caramels! Riu-te'n dels rosaris de sucre...
Apaaaaaaaaaaa Clàudia!! Quin Palmeru més xulo de color taronjaaaa!! :-))
I quina cara de contenta fas i de passar-ho bé, eh, bitxo? jejeje
De tots els palmerus que vaig veure jo per Reus no n'hi havia cap amb un color tan maco!! :-))
Un petonàs ben graaaan!!
Un dia bonic pels nens i pels grans que ens fan sentir com n'estan de contents.
Sort que vaig evitar que l'avi anés a beneïr la palma amb una fulla d'enciam, hi hauria hagut alguna h/òstia de més...
;-)
Això dels caramels, és veritat, però de taronges no en vaig veure cap, on la vas comprar, jajajaja.
Jo tampoc n'havia vist mai de colors...
Coses de la padrina!!!
Avi Gres: vostè va amb una fulla d'enciam i li pago un sopar, jajajaja
Publica un comentari a l'entrada