En aquesta ocasió la imatge és la de la il·lustració d'Ignasi Blanch que al mateix temps és el premi que sortejarà entre els participants en tots els jocs del mes d'abril.
Les normes del joc les trobeu aquí, i ara us presento la imatge i la meva proposta.
El petit tresor
Sentia un pessigolleig per tot el cos. Per fi havia arribat el dia tan desitjat.
Si hagués hagut de descriure com se sentia en aquell moment, ella, que sempre tenia una paraula a punt, una metàfora sota la llengua, no hauria sabut com fer-ho.
L'agafà de sobre la taula on l'havia deixat hores abans per contemplar-lo durant tot el matí. Com l'artista que observa la seva primera obra exposada en un museu.
Sortí per la porta del darrera, com havia fet tantes tardes abans, i es dirigí al cirerer, florit com just un any enrera, quan començà tot.
S'hi enfilà d'una revolada. Era com si l'arbre l'estigués esperant, com si sabés el què anava a fer.
Un cop es va acomodar a la branca de sempre mirà enlaire, cap als núvols, i picà l'ullet... segur que la veia.
Respirà profundament i obrí el tresor que tenia a les mans per la primera pàgina. Una llàgrima li rodolà galta avall quan començà a llegir...:
"Aquest llibre que teniu a les mans és el meu petit tresor, meu i del meu pare. A ell li dedico, avui que no és amb mi..."
Espero que us agradi!
Per cert,
no puc estar-me'n d'enllaçar-vos el post del joc literari del blog de la sargantaneta de l'Empordà, Amb ulls de Sargantana (el trobareu sempre a la barra lateral dreta, a la llista dels blogs que ens encanten).
I perquè?
Doncs perque ha escrit una coseta molt especial per aquesta proposta de relat curt i creatiu. Llegiu-lo i crec que desseguida endevinareu perquè m'encanta!!!
Un altre cop molts petons, sargantaneta, i gràcies per aquest regalet!!!!
9 comentaris:
Molt maco, però no és un petit tresor és un GRAN TRESOR...
Molt bo , com sempre i el de la sargantana t'ha d'arribar molt al fons , al menys a mi em faria molt feliç
gràcies per la teva participació
Molt ben escrit :)
Molt bonic...ara vaig a llegir el que proposes. El teu m'ha agradat molt.
és preciós! Felicitats!
Estic llegint uns relats preciosos en aquest Joc Literari 104 :-)
Crec que no m'havia passat mai... suposo que deu ser el dibuix que porta molta inspiració però, tots els que llegit els trobo molt macos... el teu també, i amb un toc molt especial "mirà enlaire, cap als núvols, i picà l'ullet... segur que la veia."... segur que sí :-)
Vaig llegir el de Sargantana ahir al vespre o la nit, que ja no sé mai a quina hora visc!! jaja i t'asseguro que a la meitat pensava "ostres, quina coincidència" però amb el segon nom que surt ja em va fer molta gràcia... (ja veus que no dic res, eh? jajaja) però el detall del títol del llibre, jo em partia de riure!! :-))
Totalmenty d'acord amb McAbeu. Gran i molt ben escrit, et felicito!
;-)
Haurem d'anar a caçar sargantanes, nano... ;)
Un tresor preciós, aquest que acabo de trobar !!!
Fa una mica he anat al de Sargantana... i ara aquest, Ohhh!
Moltes Felicitatttttttssss!
;)
Publica un comentari a l'entrada