Xocolata

Som uns afortunats, jeje.
Tenim una amiga, la Gemma, que treballa aquí, i és tan guapa ella (no és piloteig, jiji) que de tant en tant ens porta "delicatessen" de xocolata per poder tastar.
El cap de setmana passat ens va portar tres tipus de xocolata negra, de la casa Valrhona, fetes amb cacau del Carib i d'Àfrica, amb uns percentatges realment impressionants: una amb el 64%, l'altra amb un 70% i una bomba amb un 85% de cacau pur (jo em quedo amb la de 70, boníssima!)



A mi la xocolata m'encanta, sobretot la negra, sense llet (encara que si només hi ha aquesta, no li'n faig fàstics, no no no...), i a en Jordi també. La Clàudia, en canvi és un xic "rara avis", ja que ni li va ni li vé, és més, ella sempre diu que la xocolata no li agrada... tot i que ara l'està començant a gaudir (de vegades li'n donen a la Llar, i fins ara no en menjava, però ara diu que la del cole li agrada... en fi...).
Totes les teories i mites de la xocolata em semblen un xic exagerats, ja que et pots engreixar tant si menges tota una presa de xocolata al dia com si et menges una barra de pa... i bé que el pa no és cap aliment dolent ni estigmatitzat, no? Tot a la seva mesura... Igual que el fet que faci sortit granets... potser a algú li'n fa sortir la xocolata, però a d'altres és el formatge i a d'altres senzillament la pell grassa...
No sé què n'opineu vosaltres, però a mi, per moltes pegues que li posin, em continuarà agradant... i en continuaré menjant! (no se li pot negar res a una embarassada, no? jijiji)

Ah, i per cert, el mite de la xocolata com a substitut del sexe... què voleu que us digui... em sembla que no cambiaria pas res per una bona ració... de sexe, vull dir!!!!