divendres, 20 de febrer de 2009

Joc literari de Jesús Mª Tibau

Cada dia faig nous amics gràcies al blog, i vaig descobrint universos que m'omplen, em diverteixen, m'informen...

Un d'aquests nous universos que m'ha atret i ha aconseguit enganxar-me és el blog de l'escriptor Jesús Mª Tibau, Tens un racó dalt del món, al qual hi he arribat gràcies al divertidíssim i interessant blog de dos "catxondus", en Sergi i l'Avi Gres, el Personal i Transferible.
Visiteu-los tots dos, perque valen molt la pena!

En el blog d'en Jesús, aquest proposa tot un seguit de jocs literaris.
Avui m'he decidit i m'estreno començant pel 95è joc literari, en el qual hem de crear un text d'entre 100 i 200 paraules inspirades en la imatge d'una estàtua.
Us poso la imatge i el text que he creat.



Altiva i ufana dalt del seu pedestal, gaudia del vent acaronant-li la panxa.
El sol del migdia li proporcionava l'escalfor necessària per sentir-se viva, per imaginar que no era sols un tros de metall fred i inert. Els dies de pluja somiava sensacions perdudes mentre les gotes li lliscaven pel cos, enfilant camins sinuosos que irremeiablement anaven a parar a l'embut de les passions secretes, púdicament difuminat.
Les seves proporcions etèrees, la brillantor que desprenia, la serenor que reflexava... la feien sentir gairebé perfecta, quasi divina.
Sabia que era el centre de les mirades, i li agradava sentir-se observad
a, notar les llambregades furtives i ruboritzades posades als seus pits turgents.
El desig l'omplia, l'emoció de saber-se un regal pels sentits la dominava...

Només una tristor enterbolia la seva egolatria: no podria mai regalar la calidesa d'una abraçada, i això era el que realment la convertia en imperfecta.

8 comentaris:

Sergi M. Rovira ha dit...

Ooooh!!!
Neeeenaaa... Ens has deixat de pasta de moniato...
Bravo i Ole!
Plas, plas, plas x 1.000 (dels dos "catxondus")

Avi Gres ha dit...

-És que només vols parlar tu o què, noi?!?
Realment m'ha agradat molt el teu enfoc del relat i m'ha colpit l'últim paràgraf, despren sensacions, bravo!

Kudifamily ha dit...

Neeeeeeeens!!
Que em ruboritzeu!!!:-0
Venint de vosaltres m'afalaguen molt els vostres comentaris!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per participar

Anònim ha dit...

JO REALMENT NO SOC IMPARCIAL, PERÒ CREC QUE T'HAURIES DE DEDICAR A ESCRIURE...
JORDI

Kudifamily ha dit...

Anònim meu,
l'amor t'encega, jejeje
Gràcies guapo!!!

Anònim ha dit...

Molts de hoooooos, pero malgrat que sorprens, tampoc tant.

"De casta le viene al galgo" .

Sabent com escribia el teu pare, algun gen tenia que moure's a dins teu.
T'encoratjo a seguir, pot haber-hi un filó tant o més bó que el seu i et proposo que si algún dia et sens amb cor pengis en el teu blog algun dels versos d'en Toni. No pot ser que només la familia tinguem el privilegi d'haver-los llegit. Comparteix el dir, el fer i el tarannà d'ell escrit, que agradarà molt a tothom i també crec que serà bó per tu. Rosa.

garbi24 ha dit...

Amb un escrit així quasi no et calia posar la foto , queda totalment relatat .
I amb un toc de sensualitat , fantastic