Perquè? Doncs perque explica molt senzillament el procés maduratiu infantil (aplicable a qualsevol procés evolutiu...), i serveix de base per als que creiem justament en això, que no cal accelerar processos.
És del poeta André Gide i la vaig trobar dins la revista Viure en familia, de la qual som subscriptors i que recomano efusivament (la seva versió en castellà és Crianza natural)
En què podem reconèixer que el fruit està madur?
En això: que abandona la branca.
En això: que abandona la branca.
8 comentaris:
Crec que és una bona frase, però no gaire aplicable en els dies que corren, ja que molt d'aquests fruits madurs, malauradament, s'han de quedar penjats de l'arbre...
;-)
Un petit consell de l'avi Gres:
Per triar el millor fruit, diuen que has de buscar el que han tastat primer els ocells, hi hi hi... :-)
Sembla que ens passejarem pel vostre planeta sovint ;-)
Jajajaja!
M'ha agradat aquesta! Me l'apunto!!!
Benvingut al planeta, és un honor!!!
L'honor és tot nostre, família, hi hi hi... encara ric de la vostra filla i el uan txú tri, jo també anava a classes d'anglès, però em vaig barallar amb el mestre...
Ups, perdó! Que me'l deixava!
BENVINGUTS!!!
(aquí teniu una fan personal i transferible... ;-), jeje)
Gràcies!
-Noi, noi, se t'ha insinuat...
-No avi, que ha fet un joc de paraules amb el nom del nostre blog, home!
-Però ha dit que és transferible...
-No digui bajanades! No hi ha cap insinuació, vostè encara no està recuperat, pensi que ella està feliçment emparellada (per no dir casada), té una nena preciosa i un altre/a de camí...
-I...?
No feu cas de l'avi, ha pres massa camamilles aquesta nit... :-(
Pallassos!!!
:-) :-) ;-)
Moooltes gràcies!!!
Com sóc de lletres:
:-) x 10/2
Caldria poder estar alla ,quan el fruit es despren de la branca , perque no caigués al terra i es faci mal . Llàstima que no sempre podem ser allà o prevenir quant es despendrà .
Publica un comentari a l'entrada