Dedicada a ell, el meu pare, que tan sovint la pronunciava, i amb la sana intenció d'exorcitzar un xic el mal karma que m'envolta últimament... allà va:
(per cert, em sap greu el llenguatge, però la genialitat de la frase rau justament aquí...)
El qui està de pega,
fins i tot amb els collons ensopega!
fins i tot amb els collons ensopega!
5 comentaris:
A casa també la fem servir moltisssiiiiimmmm!!!!!!!!!!
Molts Petons a tots preciosa.
I es que s'ha d'estar molt de pega per ensopegar amb "aixó".
Però de vegades passa , tot i que també ens passen coses bones.
A casa diem (i perdó també pel vocabulari)
"quan el burro è nafrat hasta amb els cullons s'entrebanca" :-)
Com l'avi Serra, que arrossegava els collons per terra, oi?
;-)
Jajajaja...
La del burro no la coneixia, Marta! M'ha agradat molt!
La de l'avi Serra, per aquí dalt també es diu molt... que dius: pobre home, no? (allò de "tenir els collons pelats" devia anar per ell...)
Publica un comentari a l'entrada