dilluns, 26 de gener de 2009

Fulles del meu arbre...


Per tots vosaltres.

( aquí teniu l'enllaç amb l'original en castellà )

L'ARBRE DELS AMICS, Jorge Luis Borges.

Existeixen persones a la nostra vida que ens fan feliços per la senzilla casualitat d'haver-se creuat en la nostra vida. Algunes recorren el camí al nostre costat, veient moltes llunes passar; en canvi d'altres amb prou feines les veiem entre un pas i l'altre.
A totes les anomenem Amics, i n'hi ha de moltes classes.

Tal vegada cada fulla d'un arbre caracteritza un dels nostres amics.

El primer que neix del brot és el nostre amic Pare i la nostra amiga Mare, que ens mostren què és la vida.
Després vénen els amics Germans, amb els que dividim el nostre espai perque puguin florir com nosaltres.
Llavors coneixem tota la Familia de fulles, al es quals respectem i desitgem bé.

Però el destí ens presenta altres amics, que no sabiem que es creuarien en el nostre camí. A molts d'ells els anomenem Amics de l'Ànima, amics de cor. Són sincers, són vertaders. Saben quan no estem bé, saben el que ens fa feliç. I de vegades, un d'aquests amics de l'ànima esclata dins del nostre cor. Aquest dóna brillantor als nostres ulls, música als nostres llavis, ales als nostres peus.

També hi ha aquells amics per un temps, tal vegada unes vacances o uns dies o unes hores. Ells acostumen a colocar somriures als nostres rostres durant el temps que estem propers.
No podem oblidar ela amics distants, aquells que estan a la punta de les branques, i que quan el vent bufa sempre apareixen entre una fulla i altra.

El temps passa, l'estiu se'n va, la tardor s'acosta i perdem algunes de les nostres fulles. Algunes naixeran el proper estiu i d'altres es quedaran durant moltes estacions. Però el que ens fa feliç és que les que han caigut continúen a prop nostre, alimentant les nostres arrels amb alegria. Són records de moments meravellosos, de quan es van creuar en el nostre camí.

Et desitjo, fulla del meu arbre, pau, amor, salut, sort i prosperitat. Avui i sempre...

Simplement perque cada persona que passa per la nostra vida és única, sempre deixa un xic de sí i s'emporta un xic de nosaltres.
N'hi haurà que s'emportaran molt, però no n'hi haurà cap que no ens deixi res.

Aquesta és la major responsabilitat de la nostra vida, i la prova evident que dues ànimes no es troben per casualitat.

3 comentaris:

garbi24 ha dit...

Quina raó que te el Borges , senzillament es genial i la fotografia es molt impactant .

garbi24 ha dit...

Ah per cert , boniiiiiiiiisims els petisius , bonisims

Jimena ha dit...

La amistad, al fin y a la postre, es algo que siempre queda cuando las cosas vienen mal dadas, y suele salir entonces reforzada.

Espero que algún día sea hoja de vuestro árbol...

Un petonet.