dissabte, 10 de gener de 2009

Carta a Esther


Saps que la tecnologia ens ha unit com dues ànimes errants.
Saps que l'amistat és quelcom més fort que mots, abraçades i petons.
Saps que la distància no sempre és l'oblit, que un amic sí que pot ser per sempre.

Saps que per tú caçaria milers d'estrelles i te les posaria a la falda, només per veure't somriure.

Però tú ja en tens d'estrelles, una que no podràs oblidar mai i que et guiarà en el camí de la teva vida, i una altra que t'està esperant, que està esperant el moment en què pugui arribar fins a tú, amb una o altra apariència. I tigues paciència, perque vindrà.

Sé que aquests dies, per molt que brilli el sol, per molta alegria que es respiri al teu voltant, seran sempre grisos. No et puc prometre que això canviarà, ni tampoc sé si ha de canviar, doncs un tros del teu cor se'n va anar amb la Maria i aquest bocinet d'ànima que et falta, cap pedaç el podrà reparar.
Però el que sé segur és que em tindràs sempre al teu costat, en els moments difícils tant com en els moments joiosos que vindran.

Tens (teniu) un cor enorme on hi cap tot l'amor del món, i tingues clar que tota aquesta tendresa no existeix en va, no es perdrà en racons inhòspits ajudada per la deseperança, la tristor o l'esgotament. Tot aquest amor us fa cada dia més forts, i us serà retornat amb escreix. Quan? Això no ho sé, però ho veuré aviat, n'estic segura.

Mira al cel i busca aquestes dues estrelles quan les llàgrimes enterboleixin la teva mirada.
I si això no et reconforta... truca'm: robaré un trosset de cel lluminós per tu.
Petons.

2 comentaris:

Kitpe ha dit...

Aunque parezca mentira, las palabras a través de la red, llegan a su destino, es éste caso a mi corazón.
Gracias por tus palabras.
Ojalá la vida fuera más fácil, pero eso nunca es así.
Por lo tanto, sé que mi cielo estos días está nublado, pero dentro de muy poquito volverá a salir el sol.

Carbassona ha dit...

Molts ànims preciosa. Aqui tens una altra amiga per fer-te costat i pel que faci falta, guapa.
Petons.