Podran?

Creieu que realment podran?...
Jo espero que sí



Us deixo la traducció... sé que és un discurs poètic, utòpic i tot el que vulgueu, però enganxa.
I m'agrada.

Hi ha una creença escrita en els documents trobats
on es declara el destí d'una nació.
Sí, podem.
Que era xiuxiuejada per esclaus i abolicionistes
mentre deixaven les seves petjades cap a la llibertat.
Sí, podem.
Era cantada pels immigrants mentre arribaven de mar enllà
i pels pioners que anaven cap a l'oest enfrentant-se al salvatgisme oblidat.
Sí, podem.
Era la crida dels obrers organitzats; les dones que aconseguíen votar;
per un president que va escollir la lluna com a nova frontera;
i per un rei que ens portà al cim d'una muntanya i assenyalà el camí cap a la terra promesa.
Sí, podem... per la justicia i la igualtat.
Sí, podem... per la oportunitat i la prosperitat.
Sí, podem curar aquesta nació.
Sí, podem reparar aquest món.
Sí, podem.
Sabem que la batalla que haurem d'afrontar serà llarga, però recordeu sempre que no importa quins obstacles apareguin pel camí, res pot interposar-se al camí de milers de veus que clamen un canvi. (Volem canviar)
Ens han dit que no podem fer això, ho han dit un cor de cínics... Ells només creixeran de manera fort i dissonant.
Ens han demanat que ens parem a observar la realitat, ens han acusat d'oferir falses esperances a la gent d'aquesta nació.
Però en la història d'Estats Units, mai hi ha hagut res de fals en l'esperança. Ara les esperances d'una nena petita que va a una petita escola de Dillon són les mateixes que els somnis d'un nen que aprèn als carrers de Los Angeles.
Veurem que alguna cosa està succeïnt a estats Units; que no estem dividits com les nostres creences polítiques; que tots som una sola persona; som una nació.
I junts iniciarem el nou gran capítol de la història nord-americana amb tres paraules que sonaran de costa a costa, de mar a mar: "SÍ, NOSALTRES PODEM"