Amics, ciència i Mucha

Aquest cap de setmana l'hem passat a Barcelona, a casa d'en Pou i la Gemma, a qui literalment hem fet fora del seu llit per fer-los dormir al menjador sobre un matalàs inflable (dieu-me si això no són amics...).
Hem estat amb ells, amb en Carles i la Maria, hem conegut a la Montse i per fi ens han presentat a en Cudi i l'Anna (ens heu encantat!!!).
Ja us podeu imaginar qui ha sigut la joguina preferida de tots, no? Sí, sí, la petarda de la nostra filla se'ls ha posat a tots a la butxaca!!!

I com que anar a Barcelona és no parar un moment, el cap de setmana ha donat molt de sí.

Vam visitar el CosmoCaixa i ens va agradar molt : entretingut, modern, enorme, participatiu (per cert, dissabte l'entrada era gratuïta, i encara no sabem perquè...)
El bosc inundat és una passada, a en Jordi i a mi ens semblava estar passejant altre cop pel bosc plujós de Costa Rica; i la Sala de la Matèria, que és on més estona vam estar és molt divertida i entretinguda, ja que pots participar activament en els experiments que s'hi reprodueixen. No us heu de perdre el pèndul, l'esfera de plasma, els experiments sobre la incertesa, les demostracions de les forces gravitatòries o dels moviments de rotació i translació de la Terra, les onades... (un petít incís: m'emprenya veure com molts pares porten els seus fills al museu i allà els deixen fer, desentenguent-se completament d'ells, no explicant-los res del que estan veient i tancant els ulls com si res quan els veuen fent alguna trastada... Els museus han de ser motiu de diversió, però no són un parc d'atraccions i l'objectiu final d'aquests llocs és extreure'n un mínim d'informació, una mica de coneixement, un xic d'amor pel que estàs veient... ).
La Clàudia va entrar-hi ben adormida, però a dins es va portar prou bé i la vam deixar participar en el que vam poder. Mireu-la



El diumenge vam estar pel Parc del Montjuïc (això envejo de les grans ciutats, el poder-te perdre per diferents parcs i jardins), on hi haviem arribat mitjançant el Transbordador aeri, que va des de la Barceloneta fins als antics estudis Miramar, ja a la muntanya. Nosaltres no hi haviem pujat mai, i ens vam mimetitzar amb els guiris per fer-ho.
La Clàudia estava boja per pujar a la "cistella", i no parava quieta un moment. Quan ja vam ser a dalt, m'abraça carinyosament, m'agafa la cara i em diu "Mama, no caurem!", frase que ens va provocar la rialla a tots perque durant tot el dia els amics m'havien posat la por al cos, i jo no estava per gaires tonteries.
Mireu quines vistes.



I per últim, vam anar al Caixa Fòrum, una altra visita ineludible de Barcelona, ja no només per les exposicions que s'hi puguin fer sinò sobretot per l'edifici en sí, l'antiga fàbrica tèxtil Casaramona, ideada per Puig i Cadafalch, tota una joia arquitectònica.
Vam anar a veure l'exposició "Alphonse Mucha (1860-1939). Seducció, modernitat i utopia", de la qual us parlaré en un altre post, perque val molt la pena (aquest era un capritx meu, i gràcies a la complicitat de la Gemma vaig poder-lo fer realitat).

En fi, que hem passat un cap de setmana genial, del qual n'hem tornat fets pols però molt i molt contents. Necessitavem desconectar una mica de tot, i què millor que els amics, la ciència i Mucha per fer-ho?