Un dia una amiga a qui fa temps que no veig va explicar que per entretenir el seu fill, en Lluc, que és més petit que la Clàudia i no para quiet un moment, li havia donat un plat amb farina i una cullara, i que el tio s'ho havia passat pipa.
Ahir a la tarda vaig fer això mateix, afegint-hi un ingredient adient per la caloreta: aigua.
La vaig deixar fer, i el que va acabar sortint van ser... pastetes!
Anava portant la farina d'un recipient a l'altre amb la minúscula cullereta, i després al got, i viceversa. I li'n donava a la nina, i m'oferia cafè i vam "berenar" juntes, per acabar llençant-nos a sobre tota la farina a base de crits i rialles!!
No només s'ho va passar teta ella, jo també!
I vaig poder comprovar què pot arribar a passar aviat quan li regalin les seves tietes la cuineta pel seu cumpleanys...
3 comentaris:
ai quina empastifada de farina al balcó.... :-D
M'agrada que experimenteu totes dues, ji ji ji....
Que divertit això d'empastifar-se!!
A la Laia també li agrada molt i molt!
Publica un comentari a l'entrada