Aquests dies de revetlles, focs i demés hem comprovat empíricament que la Clàudia ha sortit al papa amb això dels petards, i no a la mama que els detesta.
He hagut de fer esforços per no anar fent saltironets a cada petard que sentia, per així no inculcar-li a la petita aquesta irracional mania que els hi tinc... i crec que ha funcionat, perque a la noia li encanten!!!
"Petariu!!! Mamaaa a petariu!!" "I un atre petariu!!" "A petariu fa pum!!"
I així tooot el dia (i part de la nit, perque no sabeu com n'és de difícil fer que s'adormi sentint petards cada dos per tres i ella anant-me'n informant: "mama a petariu", "i un atre...", "i un atre..." així fins a caure rendida...)
Si son focs artificials encara li agraden més: "a culós... pum!"
És petita encara... però ja tremolo quan m'imagino l'escena d'aquí uns anys: la Clàudia i el papa (cada qual més criatura) perseguint la mama tirant-li petards i rient... brrrrrr
2 comentaris:
conxu, em penso q això mateix passarà a casa... sniff
A casa no crec, a no ser que el meu home si aficioni, a mi tampoc m'agraden gens.
Publica un comentari a l'entrada