El meu amic orinal

La Clàudia està aprenent a fer pipí a l'orinal, i poc a poc ens n'anem sortint...
A la Llar ja fa uns mesos que li van demanant si té pipí i si vol fer-lo als petits wàters que tenen, com ho fan alguns companys de classe.
Al principi costava. És més, era sentir la paraula pipí i ensenyar-li el wàter i ja es posava a plorar... encara no sap ningú el perquè...
Ara ja no ho fa, i a casa fa poques setmanes vam decidir comprar un orinal, i la tia no para de demanar d'anar-hi a fer un pipí. Tot i que de les 15.000 vegades al dia que ho demana, si fa un pipí ja és molt... en fi.

I ara que parlava de comprar un orinal... Us heu parat mai a pensar per què serveix realment un orinal? Per fer pipí i caca, no? pensareu...
Doncs sí, és exactament això... però els fabricants crec que no ho tenen gaire clar...
Si no em creieu només fa falta que us passeu per alguna botiga de puericultura i demaneu un orinal.
Us passarà com a mi: que després que el venedor us taladri ensenyant-vos l'orinal "mini-tassa de wàter amb música incorporada", l'orinal "animal de companyia", l'orinal "tron de la reina de la casa i a més portafotos", l'orinal "quetecags superchachi guay" i jo qué sé quants orinals mega-galàctics més, li preguntareu: i un orinal que només sigui això, un orinal? Frase amb la que us guanyareu una mirada gairebé de fàstic del venedor, junt amb un ah, vostè vol un orinal-orinal...
I no us penseu que us sortirà barateta la broma, noooo... que avui en dia fins i tot un cubell de plàstic on hi anirà merda s'ha de considerar una gran obra del disseny per la qual és lícit fer-ne pagar un pico...
Filla meva, Clàudia... fes-te amiga del teu orinal, que serà el teu amic durant molt de temps!