El temps fuig.
Passa massa ràpid.
De vegades necessitaria que el rellotge s'aturés un moment,
tansols uns minuts, unes hores.
Ser mare és una cursa vertiginosa contra el temps.
Una contrarellotge plena d'estímuls, d'il·lusions,
de pors, d'angoixes, de sentiments i de sensacions.
On les hores semblen minuts, i la vida és un instant.
I tot i saber que la perderàs, t'omple d'orgull participar-hi.
No et preocupa quan arribar, t'importa com fer-ho.
No t'importa guanyar, t'interessa ser una bona companyia.
No t'interessa cap trofeu, el que vols és veure la teva filla feliç.
De vegades voldria que el temps anés més lent, es cansés algun dia,
tansols una vegada, de tant en tant.
El temps corre massa depressa.
El temps fuig... en un instant.
2 comentaris:
si que passa volant, el temps... massa ràpid i tot, de vegades. En fi... feia dies que no escrivia! Petonassus a tots!
M'ha encantat aquest escrit i a més tens tota la raó. Des de que sóc mare que temps passa volant..., si abans ja passava ràpid ara es que vola.
Andrea (Ilítia)
Publica un comentari a l'entrada